participació i accés a la cultura

Definició: implicació de la ciutadania en la vida cultural. Criteri: democratització cultural, participació comunitària i polítiques d’accés.

Públics culturals: legitimitat, accés i canvi de paradigma


  
 

La segona onada de la pandèmia es va endur per davant tota l'activitat prevista en auditoris, teatres i sales de cinema, abocant-los a un nou tancament fins la reobertura progressiva a partir del passat dilluns 23 de novembre. Tanmateix, i per molt que mirem enrere amb melangia, no podem pensar en tornar a aquella anomenada normalitat perquè era part del problema.

La participació cultural, també el seu fracàs


 Projectes, espais i èxits i fracassos de la participació cultural i la seva comunicació. Us presentem dues eines per poder millorar la participació cultural. D'una banda, un dels documents, proposa analitzar allò que no ha funcionat en projectes i espais de participació per així poder millorar i d'altra banda, la guia de la Diputació de Barcelona, proposa estratègies per poder comunicar millor els projectes de participació ciutadana al nostre municipi.

Patrimoni cultural en acció! Descobriu les 32 bones pràctiques locals i regionals

Cultural Heritage in Action! és un pla de formació finançat per la Unió Europea i el Creative Europe Programme dut a terme per EUROCITIES en associació amb KEA, ERRIN, Europa Nostra i l’Architects’ Council of Europe. Es tracta d’un programa d’aprenentatge entre iguals que permet a les ciutats i regions reforçar les seves polítiques i iniciatives sobre el patrimoni cultural, desenvolupar solucions innovadores per preservar els béns del patrimoni cultural i fomentar l’intercanvi.

Fragmentar o sumar?


  
  

Projectes que transforma l’accessibilitat en un procés participatiu i multisensorial que redefineix l’experiència cultural des de les necessitats dels usuaris.
  

Comentar l’última exposició que heu vist o el festival del qual ja s’han esgotat les entrades poden ser temes de conversa habituals entre amics. L'oferta cultural, sobretot a les ciutats, és força amplia i s’adapta a un ventall ben divers de gustos i interessos. Però no és només qüestió de gustos sinó també de necessitats i capacitats.

PIG: un experiment en la presa de decisions col·lectives


  
Una contribució de la política cultural per a l’avaluació de l’art a l’espai públic.
  

Cinc cèntims, Clinc. Vint cèntims. Clinc. Les petites monedes que entren per l’escletxa oberta damunt el llom, s’acumulen dins del porquet. Qui no ha tingut mai la guardiola del porquet? Sí, aquella que fins que s’ompli no podrem trencar per descobrir tot el que hem pogut arribar a estalviar. Pig és una instal·lació d’art en forma d’aquest tipus de guardiola però gegant i transparent.

Els museus no s’aturen

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El que és bo es fa esperar


Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift
 

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe "What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?" publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista "Nordic Journal of Arts, Culture and Health". D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

Els públics de proximitat


  
  
El Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat, elaborat per Ferran López per iniciativa de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, proposa eines per ajudar els equipaments escènics i musicals municipals a conèixer millor els seus públics i fer-los créixer. 

Les polítiques culturals del sud d’Europa després de la crisi: per què la participació es va trencar


  
La crisi financera de 2008 va generar una àmplia literatura sobre els efectes de l'austeritat en la cultura. Aquest article, publicat el 2020 per Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins, aporta una perspectiva especialment interessant perquè desplaça el focus dels pressupostos cap a les estructures institucionals que sostenen la participació cultural. La seva tesi és que la crisi no només va reduir els recursos públics, sinó que va interrompre un procés de convergència entre les polítiques culturals del sud i del nord d'Europa.

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).