Apunts

[#854] "La función de la cultura pública no es generar mercado sino estructura cultural"

José Ramón Insa  | Espacio Rizoma

Existen muy diferentes campos semánticos para abrazar el concepto de cultura. Uno son tomados desde el ámbito teórico-racional y otros desde el ámbito empírico. La necesidad de una convergencia entre ambos es absoluta para crear espacios de responsabilidad pública. En periodos de recesión como el actual se produce también una paradoja: se busca una especie de movimiento perpetuo en el que se intenta dar apariencia de normalidad a través de hinchar programas de modo demasiado artificial. Este encadenamiento de eventos continuos supone más una metáfora de la intencionalidad de representaciones que de una ejecución de procesos de construcción de cultura. Estaría bien aprovechar la situación para detenerse mínimamente y reflexionar. Sin embargo, construir un corpus teórico en las administraciones es una auténtica quimera que continuamente se tumba desde criterios economicistas e hiperactividad programática. Sin una perspectiva de futuro amplio se gestiona desde la inercia y en ocasiones desde la ocurrencia, una subjetividad hipertrofiada que no es sino el reflejo de una interpretación parcial de la realidad circundante. Estas posiciones de “seguridad” eximen de seguir pensando y es una posible causa de que la cultura local no siga avanzando en la misma proporción que avanza la calle.  Unas posiciones que se aferran a una especie de “política de la intrascendencia” preocupada por intereses limitados a las lógicas del poder.

Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras

Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.

Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras

En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento. Por una parte, hay gente que piensa en cómo recuperar aquello que estamos perdiendo, cómo volver a la vida en la que confiaba. Por otra, hay gente que pensamos que sólo podemos salir de esta crisis yendo a buscar una organización social nueva.

Apunts per la meva participació a Interacció

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Us dono la benvinguda a Interacció

És un goig per a mi presentar aquesta nova edició d’Interacció, un esdeveniment que compta amb una llarga trajectòria i que els treballadors de la cultura sempre han valorat com una veritable fita. 

Salvador Cardús: «L’acció de l’administració en cultura no sempre ha aconseguit el que es proposava, sinó el contrari»

Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és sociòleg, periodista, assagista i doctor en Ciències Econòmiques. Actualment és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Manté una intensa activitat com a conferenciant i la seva ponència “La cultura: servei públic, indústria o espectacle?” obre la primera jornada d’Interacció.

Trama Serveis Culturals

Trama Serveis Culturals és una associació especialitzada en imatge i humanitats que ofereix xerrades, tallers, cursos presencials i virtuals, itineraris urbans, activitats en múltiples formats i altres serveis culturals a persones, grups, entitats, institucions i ajuntaments de la província de Barcelona.

La iniciativa neix amb la voluntat de crear, difondre i gestionar propostes creatives, culturals i educatives en l’àmbit local partint d’una concepció transversal de la cultura. Ja sigui desenvolupant i posant en comú els talents, els coneixements i els camps de treball de persones associades i col·laboradores o servint d’enllaç en la interacció entre diferents entitats i institucions, el sentit últim de Trama és esdevenir un nexe conductor que incentivi fluxos i processos culturals entre diferents professionals, ens, àmbits i espais locals, que acabin revertint sempre en la ciutadania.

Quan la cultura genera innovació: una mirada des de l’economia cultural


  
Els sectors culturals i creatius han anat guanyant pes en les estratègies de desenvolupament territorial a Europa. Un informe coordinat per Pau Rausell Köster analitza el paper de la cultura com a factor d’innovació econòmica i social i examina com les polítiques públiques poden integrar aquesta dimensió en els processos de desenvolupament regional.
  

En els darrers anys, les activitats culturals i creatives han adquirit una presència creixent en les estratègies de desenvolupament territorial.

Acaba d'aparèixer: "Patrimoni i cohesió social"

Una mica de reflexió acabada de publicar al número 65 de la revista Auriga.

Podeu adquirir la revista, en format electrònic, a http://www.auriga.cat

1

La cultura com a quarta dimensió de la sostenibilitat


  
El desenvolupament sostenible s’ha articulat tradicionalment al voltant de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Diversos investigadors i organismes internacionals han començat a defensar que la cultura hauria d’incorporar-se com una dimensió pròpia d’aquest model. Un informe de Nancy Duxbury i Eileen Gillette revisa aquest debat i analitza com la cultura pot integrar-se en les estratègies de sostenibilitat.
  

Territoris, cultures, polítiques (IV)

Organització dels sistemes culturals públics

En un estudi sobre el Canadà, Mònica Gattinger i Diane Saint Pierre  parlen d’una tendència cap a la hibridació de models en l’evolució dels sistemes culturals públics de forma que els de matriu anglosaxona adopten formes de matriu continental i al seu torn, aquests incorporen dispositius i lògiques de matriu britànica. Seguint aquesta lògica, el Quebec va crear el seu consell de les arts el 1992, mentre que Ontario es dotava d’una estructura ministerial. Aquesta tendència a la formació de models mixtes es pot fer extensiva a la majoria dels casos analitzats amb diferents pesos i intensitats. Tanmateix, això no ha comportat precisament la simplificació dels sistemes culturals, i ha fet més complexa si s’escau, la seva governança i fiscalització.