Apunts

Exportar cultura: què fan els estats europeus per internacionalitzar les seves indústries creatives


  
Les indústries culturals i creatives han adquirit un paper central en les estratègies econòmiques i culturals de molts països europeus. Un estudi comparatiu analitza com els estats membres de la Unió Europea promouen l’exportació i la internacionalització d’aquests sectors, i identifica les principals polítiques públiques que s’han desenvolupat en aquest àmbit.
  

Les indústries culturals i creatives han esdevingut un element clau en les polítiques econòmiques i culturals de molts països europeus.

Quant val una festa? L’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera i les Falles d’Isil


  
Les festes de cultura popular formen part del patrimoni cultural dels territoris. També generen activitat econòmica i moviment de visitants. Dos estudis impulsats pel Departament de Cultura analitzen l’impacte econòmic de les Falles d’Isil i de l’Aquelarre de Cervera i ofereixen dades sobre la relació entre cultura popular, economia local i inversió pública.
  

Les festes de cultura popular constitueixen una part essencial del patrimoni cultural dels territoris.

La cultura encara els seus reptes

És sostenible la cultura tal i com la concebem avui dia? ¿Fins a quin punt el món local ha d’assumir competències i responsabilitats que no li pertoquen? ¿Parlar de sostenibilitat és una restricció al caràcter central de la cultura? ¿Quin paper ha de jugar el sector privat i el mecenatge? Aquests i altres interrogants han centrat el diàleg entre els convidats al debat “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”, que ha tancat l’edició 2013 d’Interacció.

Centralitats i marginalitats: l’ombra de Barcelona

l debat de dijous a la tarda, moderat per la periodista Núria Ribó, ha abordat dos conceptes tan polisèmics com polèmics per al món local: la centralitat i la marginalitat. Localisme, universalitat, finançament, sostenibilitat, proximitat i diàleg entre municipis de grandàries diverses són aspectes que han aflorat en el decurs del diàleg.

Innovació en temps de penúria

Interacció 2013 ha començat el segon dia de jornada amb el debat sobre la  innovació en temps de penúria, posant sobre la taula la pregunta de quin ha de ser el paper dels artistes i creadors en aquests moments i com es pot seguir creant, exposant i divulgant les obres i experiències culturals sense rebaixar-ne la qualitat, en un marc de crisi pressupostària del sector públic i de la societat.

Petites dosis de cultura

Una de les novetats de l’actual edició d’Interacció és la simultaneïtat de propostes, la seva presentació àgil en un temps breu i la pluralitat de formats. Són les Presentacions de projectes, les Píndoles audiovisuals, la Mostra de projectes i els Tastets escènics.

La promesa de democratitzar la cultura: com s’ha aplicat a diferents països


  
La democratització de la cultura ha estat un dels grans objectius de les polítiques culturals europees des de la segona meitat del segle XX. Un número monogràfic de la revista Territoires contemporains revisa aquesta trajectòria a partir d’una comparació entre diversos països i analitza com s’han desenvolupat les institucions culturals i les estratègies públiques d’accés a la cultura.  

 

La democratització de la cultura ha estat una de les idees fundacionals de les polítiques culturals contemporànies.

La cultura: servei públic, indústria o espectacle?

Amb la voluntat de respondre aquesta pregunta, va començar, ahir a la tarda, la  primera sessió presencial d’Interacció, que va tenir com a eix central una conferència a càrrec del sociòleg Salvador Cardús, complementada amb un debat, moderat pel comunicador Enric Calpena, on van participar el periodista i escriptor Guillem Martínez, l’antropòleg i professor universitari Manuel Delgado, i la crítica d’art Pilar Parcerisas.  

Cultura de descuento y revolución low-cost

Max Hernández Calvo |  minorliterature

¿Qué debe hacer el sector cultural español ante la crisis? Es una pregunta tan mala como urgente. Por ello ando preguntándome, en vez, ¿qué haría yo ante la crisis? Es decir, qué haría desde una función institucional del sector cultural y, más puntualmente de museos, que es lo que conozco de primera mano (aunque mi experiencia sea más bien yankee). En breve, me pregunto qué haría para hacer, así, sin dinero.

En clave optimismo self-help se dice que lo positivo de la crisis es que obliga a aguzar el ingenio y poner en marcha la creatividad. Claro, para diseñar una programación “a la medida” del tijeretazo. ¿Pero realmente solo basta con abaratar costos? Programar barato en alineación normativa con la nueva “realidad económica”, impuesta ideológicamente, sí que es posible. En el “tercer mundo” la programación low cost es práctica corriente—que suele pasar por la factotum-ización obligatoria de los trabajadores de la cultura y/o por su precarización—. Pero la imposición de un límite de “gasto” en cuanto al capital financiero no entraña que ese límite aplique a toda forma de “capital”. En ese sentido, simplemente programar actividades “baratas”, sin buscar redistribuir, al menos, capital simbólico, es acatar el recorte y reproducir su lógica para otras formas de capital.

La cultura com a sistema

Ferran Farré  | Vindicacions

“actividades culturales y creativas, todas aquellas actividades en las que desde una intencionalidad que va más allá de la simple ocupación del tiempo de ocio, donde los seres humanos, como consecuencia de sus necesidades expresivas, comunicativas y emocionales interaccionan, de manera más creativa o más pasiva, con flujos de información simbólicos, persiguiendo cierto impacto estético, expresivo, cognitivo, emocional o espiritual sobre sí mismos o sobre los demás. Estas interacciones se pueden materializar en actos aislados o en espacios de relación social y se pueden articular tanto a través de sistemas de intercambio formales y reglados como el mercado, la educación, o las organizaciones culturales (empresas, organizaciones e instituciones) o informales y poco estructuradas como resultado natural de la interacción social.”