Apunts

Per què és important llegir. Una nova defensa de la lectura

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre 'Por qué leer todavía', en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.

L’activisme social: el canvi que els museus necessiten?


  
Cada vegada més museus assumeixen que no són espais neutrals. Diversos moviments socials, especialment el feminisme i altres activismes culturals, han qüestionat el relat dominant de les institucions museístiques i han impulsat noves formes de participació, governança i relació amb les comunitats.
  

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials.

Museus situats: del relat universal a la responsabilitat local


  
L’article Volem museus situats, locals i alhora internacionals planteja una crítica directa a un model de museu que ha tendit a uniformitzar-se sota una idea abstracta d’universalitat. Davant d’aquest patró, el text defensa un desplaçament conceptual que afecta tant la funció com la legitimitat dels museus: cal situar-los. Situar-los vol dir assumir el context des d’on operen, revisar els relats que construeixen i reconèixer que el coneixement que produeixen no és neutral, sinó vinculat a una realitat històrica, social i cultural concreta.
  

Estabilitat sostinguda als espais escènics municipals


  
  
L’informe sobre les programacions dels espais escènics municipals de la demarcació de Barcelona corresponent a l’any 2018 dibuixa un escenari de continuïtat. Tant el volum de funcions com la resposta del públic es mantenen en valors similars als anys immediatament anteriors, consolidant una etapa d’estabilització després d’un període de creixement. 

Museus: entre la fragilitat econòmica i la necessitat de redefinir models


  
El que emergeix en aquest text és una idea de fons: la millora de la gestió museística no pot reduir-se a instruments tècnics o a ajustos organitzatius. Té a veure amb el model de museu que es vol sostenir i amb el paper que se li assigna dins les polítiques culturals. Llegit avui, l’article continua sent útil perquè anticipa debats que s’han intensificat en els darrers anys. La pressió per diversificar ingressos, la dependència del turisme i la creixent hibridació entre allò públic i allò privat no han desaparegut. S’han consolidat com a marc estructural. Això desplaça la pregunta: no es tracta només de com gestionar millor els museus, sinó de des de quins criteris polítics i culturals es defineix aquesta millora.(n. de l'e., 2026)
  

Mesurar allò intangible: els ateneus com a productors de valor social


  
El document Com mesurar l’impacte social dels ateneus no és només una proposta tècnica. És, en el fons, un intent de donar resposta a una qüestió pendent per a moltes polítiques culturals: com fer visible i operativa una dimensió —la social— que sovint es dona per suposada però que rarament es mesura amb rigor.

Tastet de bones pràctiques: inspirar, aprendre i compartir experiències culturals


  
Un recorregut per iniciatives locals que demostren com projectes ben dissenyats poden generar impacte social, fomentar participació i enriquir comunitats.
  

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després?

El museu amb ulls d'infant


Els deu drets del petit visitantconviden els nens a apropiar-se del museu d’una manera viva i desinhibida.
 

Moltes de vosaltres heu portat amb família els infants als museus o inclús ho heu viscut en primera persona quan us hi portaven els vostres pares o hi anàveu amb l’escola. El cert, és que ser petit i anar a museus es viu des d’una perspectiva completament diferent que quan som adults. Per molt que actualment l’oferiment de serveis adreçats a les famílies i als infants és cada vegada més una prioritat, és interessant aturar-nos a reflexionar sobre com perceben els més petits una visita al museu.

A la recerca del festival sostenible

Bentornades i bentornats!
 

Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

Els museus més visitats del món: què ens diu realment el Museum Index 2018?


  
Llums de fantasia en un racó on fer-se una selfie, projeccions que ens provoquen sensacions o trobar-nos immerses en aventures que ens desperten emocions. Els parcs temàtics i alguns museus actuals poden resultar conceptualment molt propers. De fet n'hi ha que formen part d’una mateixa indústria, que no és precisament la cultural, sinó la gran indústria del turisme. És així