Apunts

Qui té el poder en la cultura digital?


  
Un informe del Forum d’Avignon analitza com la digitalització transforma la cadena de valor de les indústries culturals. Les noves tecnologies obren oportunitats per a creadors i consumidors, però també concentren poder en els grans distribuïdors digitals.
  

Le théâtre c'est pour...

Campanya del teatre Périscope de Quebec

See video

Informe sobre l'economia creativa 2013

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.

Polítiques culturals: què mesurem quan avaluem la cultura?


  
Un llibre de l’Observatorio de Políticas Culturales de Xile reuneix investigadors i responsables culturals per reflexionar sobre els indicadors i metodologies que s’utilitzen per avaluar les polítiques culturals.
  

Mesurar i avaluar les polítiques culturals és una tasca complexa. La cultura genera efectes socials, simbòlics i territorials que sovint escapen als indicadors habituals de gestió pública.

La Cultura en el mundo de la modernidad líquida


  
Una lectura incisiva sobre com la cultura ha passat de ser motor d’emancipació a engranatge seductor dins les lògiques del consum global.
  

El sociòleg Zygmunt Bauman examina a La cultura en el mundo de la modernidad líquida l’evolució històrica del concepte de cultura i el seu paper en societats travessades per globalització, migracions i interdependència.

La cultura a TV3: pitjor que frivolitat!


  
Com es parla de cultura a la televisió? Aquesta és la pregunta que travessa aquest text de Joan M. Minguet, que analitza el tractament dels continguts culturals a TV3 a partir d’un debat sobre la necessitat de fer la cultura més “entretinguda” per al gran públic. 

L’autor adverteix que el dilema entre divulgació i elitisme sovint es formula de manera simplista. Fer la cultura accessible no implica convertir-la en un espectacle lleuger ni reduir-la a una estètica atractiva i ràpida pròpia del llenguatge televisiu. La cultura, recorda Minguet, també exigeix temps, esforç i capacitat d’interpretació. 

Llegir aquest article  ajuda a tornar a una tensió persistent en la mediació cultural: com ampliar els públics sense diluir la complexitat de les obres ni reduir la cultura a pur entreteniment mediàtic.
  
  

Y aquí vaaaaaa una frase vacía, una frase vacía... y una coreografía. Oh oh oh oh oh

Per què totes les cançons pop sonen igual? Víctor Lemes passa de la teoria a la pràctica i, amb humor, posa a prova tot el que hi ha de simple i corcó en les cançons més comercials: tornades que trepen el cervell, taral·les a l'estil d'oh oh oh...  "frases vacías que van subiendo de intensidad" a mesura que avança la cançó...  Víctor Lemes en condensa les claus a «Análisis estructural de una canción comercial».

See video

Llegir als transports públics: llibres als autobusos de Mont-real

Els usuaris d’autobús de Mont-real podran descarregar-se de manera gratuïta, a partir del proper mes de gener, els primers capítols d’una selecció de llibres d’autors quebequesos contemporanis. Només caldrà que escanegin amb un dispositiu mòbil els codis QR dels títols oferts que podrà trobar en tanques publicitàries a 125 autobusos i 50 parades d’autobús. Per accedir al llibre complet tindran l’opció d’agafar-ne en préstec la versió en paper o digital en  alguna de les biblioteques de la ciutat o comprar-lo al web ruedeslibraires.com. Un dels responsables de la STM afirma que fer servir els transports públics és disposar de temps per llegir, en lloc de emprar-lo per lamentar-se per les incomoditats de l’hora punta, les inclemències del temps o els embussos de circulació.

Creació d’audiències en línia per orquestres simfòniques

Bianca Oertel | Arts Management & Technology Laboratory

Si el mes passat La investigadora Bianca Oertel presentava la iniciativa Digital Concert Hall de la Berlin Philharmonics com a una bona pràctica de creació i fidelització de públics en línia, ara explica altres experiències de retransmissions de concerts en temps real o d’aplicacions per a mòbils, que han implementat tres reconegudes orquestres simfòniques: la Detroit Symphony Orchestra, la Sydney Symphony Orchestra i la Philharmonia Orchestra (UK). Hi explica les eines que fan servir, les estratègies d’implementació i els avantatges i oportunitats que se’n generen.

Participació cultural a Europa: menys presència, més digital


  
L'Eurobaròmetre de la Comissió Europea mostra una lleugera davallada en la participació cultural dels europeus. El consum cultural es transforma: es mantenen les desigualtats territorials i socials mentre creixen les pràctiques culturals vinculades a internet.
  

La Comissió Europea ha publicat un nou Eurobaròmetre sobre hàbits, consum i participació cultural dels ciutadans de la Unió Europea. Els resultats mostren una tendència moderada però clara: la participació cultural ha disminuït lleugerament en relació amb l’enquesta anterior de 2007.