Apunts

Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la cultura"

L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura.

La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió.

La cultura en risc: entre l'eficiència i l'austeritat

La revista ITEM, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, ha alliberat ara (fins ara només era accessible per als seus associats) aquest article que vaig escriure pels volts de maig de 2012. Les circumstàncies polítiques han variat moltíssim des de llavors però, curiosament, gairebé un any després, l'afectació sobre el món cultural s'ha multiplicat i dona una nova dimensió a coses que deia en aquell moment. Aquí en teniu una presentació-resum i acte seguit l'enllaç amb l'article.

Cultura de Transició (CT)



Hi ha pocs textos que interpel·lin la cultura des d’una pregunta tan directa: fins a quin punt el que anomenem normalitat cultural és el resultat d’un consens construït i sostingut institucionalment. La idea de “cultura de la Transició” apunta precisament aquí, a un marc que ha ordenat durant dècades què es pot dir, com es pot dir i des d’on es legitima. Rellegir aquestes aportacions avui no és tornar a un debat tancat, sinó revisar fins a quin punt les polítiques culturals actuals continuen operant dins d’aquest perímetre o han estat capaces de desbordar-lo.(n. de l'e., 2026)



Dues publicacions clau per repensar críticament la cultura durant la Transició i qüestionar els relats consensuats que han marcat l’art, les institucions i l’imaginari cultural de la democràcia espanyola.
 

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código abierto v 1.0.


 
Un llibre escrit col·lectivament que pren el pols a la cultura lliure i interpel·la institucions i professionals sobre com crear, gestionar i compartir cultura en l’era de la web social.
 

Es tracta d’un document elaborat mitjançant la modalitat booksprint, un procés intensiu que reuneix un grup de persones durant uns dies amb l’objectiu de produir un llibre de manera col·laborativa. El treball s’articula a través d’una dinàmica facilitada i de l’eina booki.cc, que permet coordinar l’escriptura col·lectiva en temps real. En aquest cas, el projecte va ser impulsat pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la participació de diverses persones especialment actives en l’àmbit de la cultura lliure a l’Estat espanyol.

El micromecenatge: almoina o revolució?

El debat al voltant del mecenatge continua. No hi ha dubte que un dels eixos principals del debat cultural se centra avui en l'accés als continguts i també en les formes de finançament. Doncs bé, paga la pena comentar l'article "¿Financiación alternativa o limosna moderna?", signat per Eduardo Guillot al diari Levante, en què es paerla de crowdfunding.

"Baixar-se" una ovella contra la pirateria

El vídeo que us presentem és del 2007, però el seu contingut és plenament vigent. En aquesta gravació podeu veure dos dels membres del grup de metall extrem Enslaved tot duent a terme una original acció per protestar contra les pretensión del Partit Liberal noruec, el Venstre, de legalitzar les descàrregues d'Internet. Com a músics afectats per aquestes descàrregues, els membres d'Enslaved decideixen d'anar a les pastures privades de l'empresari ramader l líder polític del Venstre, Lars Sponheim.

Sako Musterd a les jornades "Creatividad y conocimiento, bases para una nueva competitividad urbana"

Els passats 13 i 14 de desembre el Grup de Recerca en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana (CRIT) de la Universitat de Barcelona va convidar Sako Musterd a obrir les jornades de presentació dels resultats dels projecte CREAURBS, plantejades com una reflexió al voltant dels factors que influeixen en la capacitat de les ciutats per atraure i retenir el talent i la creativitat.

Cartografies culturals: del mapa com a inventari al mapa com a acció


  
L’article de Santi Martínez Illa i Roser Mendoza Hernández proposa una lectura àmplia de les cartografies culturals en un moment en què les tecnologies digitals transformen profundament la manera de produir, representar i utilitzar la informació cultural. El punt de partida és clar: la cartografia cultural neix vinculada a la necessitat de sistematitzar el coneixement sobre els recursos culturals d’un territori, especialment a partir dels anys noranta, amb l’elaboració d’atles i mapes que funcionaven com a “fotografies fixes” d’una realitat complexa i canviant.
  

Mesurar la cultura: dues arquitectures d’indicadors en tensió


  
Els dos estudis situen la mesura de la cultura en un terreny metodològic que no és neutre ni merament tècnic. Tant el sistema desenvolupat per l’Observatoire de la culture et des communications du Québec com el marc europeu d’ESSnet-Culture parteixen d’una mateixa necessitat: dotar les polítiques culturals d’eines de coneixement comparables i operatives. Ara bé, el punt de partida ja conté una decisió forta: què es considera cultura i, sobretot, què es pot mesurar sense reduir-la.