Apunts

Cultura, drets i sostenibilitat: repensar el sentit de les polítiques culturals



Jean-Michel Lucas qüestiona la deriva economicista de la cultura i proposa una nova ètica pública centrada en els drets culturals i el desenvolupament humà
  

Jean-Michel Lucas, doctor en Ciències Econòmiques, professor a la Université Rennes i antic alt càrrec de l’administració cultural francesa, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets culturals. Sota el pseudònim Doc Kasimir Bisou, analitza críticament unes polítiques públiques que, segons sosté, han subordinat la cultura a la lògica del creixement econòmic.

La despesa en cultura dels ajuntaments. Comentaris

És d'agrair la publicació i l'anàlisi de l'evolució de la despesa municipal en cultura als ajuntaments de Barcelona, que la Diputació ha difòs en aquesta plataforma, així com les facilitats per participar opinant-hi. Avesats a la informació instantània i epidèrmica, traçar itineraris llargs permet interpretar i dimensionar la magnitud de la tragèdia: Felicitats, doncs, per la iniciativa. La lectura de l'informe m'ha generat qüestions, de les que he cregut d'interès compartir-ne comentaris i apostil·les.

Invertir en cultura: debats globals sobre valor, mercat i poder digital


  
El volum del Forum d’Avignon recull les idees clau del seu fòrum 2011 i traça un mapa de tensions estratègiques entre economia, tecnologia i polítiques culturals.
  

El Forum d’Avignon, creat el 2006 amb el suport del Ministeri de Cultura francès, actua com a laboratori internacional d’idees dedicat a analitzar la relació entre cultura i economia.

La despesa en cultura dels ajuntaments (2001-2011)


  
La crisi cultural municipal no comença amb la caiguda dels pressupostos, sinó amb un model que es tensiona fins a fer-se insostenible. Aquesta píndola del CERC ho formula amb claredat: el problema no és només quant es gasta, sinó com s’ha construït el sistema.


Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco


  
Els grans organismes internacionals han contribuït a construir el llenguatge actual de les polítiques culturals. Aquest text funciona com a porta d’entrada a aquests marcs, on la cultura es vincula a desenvolupament, drets i diversitat. Rellegir-lo avui permet entendre d’on provenen moltes de les idees que estructuren el debat contemporani i, alhora, observar la distància entre aquests marcs globals i la seva traducció efectiva en les polítiques locals. (n. de l'e., 2026)
  

Dues mirades complementàries sobre com mesurar què fa la ciutadania amb la cultura i quin paper juguen les indústries culturals en l’economia, amb l’objectiu d’avançar cap a metodologies comparables sense perdre el context local.
  

Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la cultura"

L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura.

La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió.

La cultura en risc: entre l'eficiència i l'austeritat

La revista ITEM, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, ha alliberat ara (fins ara només era accessible per als seus associats) aquest article que vaig escriure pels volts de maig de 2012. Les circumstàncies polítiques han variat moltíssim des de llavors però, curiosament, gairebé un any després, l'afectació sobre el món cultural s'ha multiplicat i dona una nova dimensió a coses que deia en aquell moment. Aquí en teniu una presentació-resum i acte seguit l'enllaç amb l'article.

Cultura de Transició (CT)



Hi ha pocs textos que interpel·lin la cultura des d’una pregunta tan directa: fins a quin punt el que anomenem normalitat cultural és el resultat d’un consens construït i sostingut institucionalment. La idea de “cultura de la Transició” apunta precisament aquí, a un marc que ha ordenat durant dècades què es pot dir, com es pot dir i des d’on es legitima. Rellegir aquestes aportacions avui no és tornar a un debat tancat, sinó revisar fins a quin punt les polítiques culturals actuals continuen operant dins d’aquest perímetre o han estat capaces de desbordar-lo.(n. de l'e., 2026)



Dues publicacions clau per repensar críticament la cultura durant la Transició i qüestionar els relats consensuats que han marcat l’art, les institucions i l’imaginari cultural de la democràcia espanyola.
 

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código abierto v 1.0.


 
Un llibre escrit col·lectivament que pren el pols a la cultura lliure i interpel·la institucions i professionals sobre com crear, gestionar i compartir cultura en l’era de la web social.
 

Es tracta d’un document elaborat mitjançant la modalitat booksprint, un procés intensiu que reuneix un grup de persones durant uns dies amb l’objectiu de produir un llibre de manera col·laborativa. El treball s’articula a través d’una dinàmica facilitada i de l’eina booki.cc, que permet coordinar l’escriptura col·lectiva en temps real. En aquest cas, el projecte va ser impulsat pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la participació de diverses persones especialment actives en l’àmbit de la cultura lliure a l’Estat espanyol.