Novetats

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per...


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per...


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

Marc Casanovas: ‘Crec fermament en la intervenció pública en...


Marc Casanovas ens va oferir el passat 7 de novembre l’Espai Claustre titulat ‘Gastronomia i cultura: un tàndem a explorar’, amb l’objectiu d’analitzar-ne els vincles i aprofundir en la vinculació entre la cuina i el territori. Per això, aquest cop el format va sortir de les arcades barroques del Pati Manning per anar al Cèntric d’El Prat de Llobregat i a la masia Cal Jaume del Bitxot, on vam constatar el fort lligam entre el producte agrícola i el territori, en relació també a un patrimoni i una cultura seculars. Aquesta és la conversa que vam mantenir amb Marc Casanovas, periodista i comunicador gastronòmic.

Marc Casanovas: ‘Crec fermament en la intervenció pública en...


Marc Casanovas ens va oferir el passat 7 de novembre l’Espai Claustre titulat ‘Gastronomia i cultura: un tàndem a explorar’, amb l’objectiu d’analitzar-ne els vincles i aprofundir en la vinculació entre la cuina i el territori. Per això, aquest cop el format va sortir de les arcades barroques del Pati Manning per anar al Cèntric d’El Prat de Llobregat i a la masia Cal Jaume del Bitxot, on vam constatar el fort lligam entre el producte agrícola i el territori, en relació també a un patrimoni i una cultura seculars. Aquesta és la conversa que vam mantenir amb Marc Casanovas, periodista i comunicador gastronòmic.

Creadors joves: quines són les seves demandes?...


Unes Jornades Interacció dedicades íntegrament als joves i la cultura, amb desenes de participants menors de trenta anys, són una oportunitat única per escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que sovint és vist com l’unicorn pels programadors culturals, però poques vegades ens aturem a sentir les seves peticions.

Per l’Interacció ‘Cultura amb veu jove’ van passar-hi des de joves que s’inicien en les arts escèniques, la música, el cinema o la crítica teatral, fins a joves que ja despunten en el món de la comunicació, els pòdcasts i l’humor, i també menors de 35 anys que programen cultura, que impulsen festivals de teatre, de música o de circ, sessions de cineclub o centres d’art i pensament.

Creadors joves: quines són les seves demandes?...


Unes Jornades Interacció dedicades íntegrament als joves i la cultura, amb desenes de participants menors de trenta anys, són una oportunitat única per escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que sovint és vist com l’unicorn pels programadors culturals, però poques vegades ens aturem a sentir les seves peticions.

Per l’Interacció ‘Cultura amb veu jove’ van passar-hi des de joves que s’inicien en les arts escèniques, la música, el cinema o la crítica teatral, fins a joves que ja despunten en el món de la comunicació, els pòdcasts i l’humor, i també menors de 35 anys que programen cultura, que impulsen festivals de teatre, de música o de circ, sessions de cineclub o centres d’art i pensament.

Actualització de la metodologia d'avaluacions...


El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha actualitzat la metodologia d'avaluacions estratègiques amb criteris i reflexions que inclouen la diversitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat o la mediació amb tot tipus de públics.
 

L'any 2014 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va publicar la metodologia d’avaluació Avaluació estratègica. Model teòric i aplicació. La iniciativa s’emmarcava en el projecte d’avaluació dels equipaments culturals d’abast nacional de Catalunya, amb la intenció d’iniciar un cicle de millora contínua i ser palanca de canvi per a la reflexió i el perfeccionament de les organitzacions i activitats.

Actualització de la metodologia d'avaluacions...


El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha actualitzat la metodologia d'avaluacions estratègiques amb criteris i reflexions que inclouen la diversitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat o la mediació amb tot tipus de públics.
 

L'any 2014 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va publicar la metodologia d’avaluació Avaluació estratègica. Model teòric i aplicació. La iniciativa s’emmarcava en el projecte d’avaluació dels equipaments culturals d’abast nacional de Catalunya, amb la intenció d’iniciar un cicle de millora contínua i ser palanca de canvi per a la reflexió i el perfeccionament de les organitzacions i activitats.

Actualització de la metodologia d'avaluacions...


El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha actualitzat la metodologia d'avaluacions estratègiques amb criteris i reflexions que inclouen la diversitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat o la mediació amb tot tipus de públics.
 

L'any 2014 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va publicar la metodologia d’avaluació Avaluació estratègica. Model teòric i aplicació. La iniciativa s’emmarcava en el projecte d’avaluació dels equipaments culturals d’abast nacional de Catalunya, amb la intenció d’iniciar un cicle de millora contínua i ser palanca de canvi per a la reflexió i el perfeccionament de les organitzacions i activitats.

La Casa del Bosc

         

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,

La Casa del Bosc

         

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi


 (Más abajo en castellano)

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi
 

Una cançó del músic uruguaià Fernando Cabrera diu: “No hay tiempo, no hay hora, no hay reloj. No hay antes, ni luego, ni tal vez”. I, d’alguna manera, així haurien de ser les festes del barri. Tot i que tractem de sostenir amb dubtosa objectivitat la idea que “les festes d’abans eren millors”, no hi aconseguirem retrocedir. Encara que defensem, amb un cert titubeig i convenciment, que “les festes de l’any vinent seran diferents”, això no succeirà.

Una radiografia de les escoles municipals de música a la...


Des de la Gerència de Serveis d’Educació de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut s’ha dut a terme la quarta onada del 'Panel sobre les escoles municipals de música a la província de Barcelona' que permet analitzar l’estat d’aquests centres educatius i quins són els seus reptes pendents.
 

El Panel s’emmarca dins la línia de treball de l'Observatori de Polítiques Educatives Locals de la Gerència de Serveis d'Educació de la Diputació de Barcelona. 

Una radiografia de les escoles municipals de música a la...


Des de la Gerència de Serveis d’Educació de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut s’ha dut a terme la quarta onada del 'Panel sobre les escoles municipals de música a la província de Barcelona' que permet analitzar l’estat d’aquests centres educatius i quins són els seus reptes pendents.
 

El Panel s’emmarca dins la línia de treball de l'Observatori de Polítiques Educatives Locals de la Gerència de Serveis d'Educació de la Diputació de Barcelona. 

Una radiografia de les escoles municipals de música a la...


Des de la Gerència de Serveis d’Educació de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut s’ha dut a terme la quarta onada del 'Panel sobre les escoles municipals de música a la província de Barcelona' que permet analitzar l’estat d’aquests centres educatius i quins són els seus reptes pendents.
 

El Panel s’emmarca dins la línia de treball de l'Observatori de Polítiques Educatives Locals de la Gerència de Serveis d'Educació de la Diputació de Barcelona. 

Els meus millors consells, de Clara Saperas


Aquest mes ens acompanya Clara Saperas, membre d'Interacció des de 2015, ha participat en Interacció23, i ens hi va presentar el projecte 'Lectures en ruta', un programa de descoberta literària i d’immersió en el sector literari de diferents indrets del territori pensat per a joves de 18 a 25 anys. 
 
Així és com la Clara es defineix i quins son els seus millors consells:

Els meus millors consells, de Clara Saperas


Aquest mes ens acompanya Clara Saperas, membre d'Interacció des de 2015, ha participat en Interacció23, i ens hi va presentar el projecte 'Lectures en ruta', un programa de descoberta literària i d’immersió en el sector literari de diferents indrets del territori pensat per a joves de 18 a 25 anys. 
 
Així és com la Clara es defineix i quins son els seus millors consells:

Els meus millors consells, de Clara Saperas


Aquest mes ens acompanya Clara Saperas, membre d'Interacció des de 2015, ha participat en Interacció23, i ens hi va presentar el projecte 'Lectures en ruta', un programa de descoberta literària i d’immersió en el sector literari de diferents indrets del territori pensat per a joves de 18 a 25 anys. 
 
Així és com la Clara es defineix i quins son els seus millors consells:

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

Informe 2022 de les programacions del Circuit de la Xarxa...


  
 
Les dades i els indicadors dels teatres i auditoris que participen del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals de la Diputació de Barcelona, assoleixen el 2022, els seus millors resultats pel que fa a funcions programades. Enguany més d’una tercera part dels municipis de la demarcació de Barcelona, han participat al Circuit i han realitzat un total de 2.049 funcions als espais escènics municipals. La despesa en contractació d’espectacles ha augmentat un 9,6% respecte el 2021, tot i que encara es situa per sota de la inversió realitzada l’any 2019 (-7,3%).

Informe 2022 de les programacions del Circuit de la Xarxa...


  
 
Les dades i els indicadors dels teatres i auditoris que participen del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals de la Diputació de Barcelona, assoleixen el 2022, els seus millors resultats pel que fa a funcions programades. Enguany més d’una tercera part dels municipis de la demarcació de Barcelona, han participat al Circuit i han realitzat un total de 2.049 funcions als espais escènics municipals. La despesa en contractació d’espectacles ha augmentat un 9,6% respecte el 2021, tot i que encara es situa per sota de la inversió realitzada l’any 2019 (-7,3%).

Els joves prenen la paraula. Panoràmica de les Jornades...


 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

Els joves prenen la paraula. Panoràmica de les Jornades...


 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

Capítulo de libro sobre los Observatorios Culturales


 

El Observatori Cultural de la Universitat de Valéncia ha publicado en este mes de octubre una monografía sobre sus actividades de 2022.

A través de una cuidada selección temática, esta segunda publicación del Observatori Cultural  introduce en la agenda pública los desafíos que afronta el ecosistema cultural local desde una perspectiva disciplinaria transversal y con alcance internacional.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Interacció'23 en un cop d'ull


 
La Clara Tanit va realitzar en directe les relatories visuals de totes les sessions d'Interacció'23 aplicant el pensament visual per resumir en directe les idees clau de cadascuna de les intervencions.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.

Recuperar no és transformar: la cultura després de la...


  
L’informe del CoNCA sobre l’estat de la cultura i de les arts 2022 situa el sistema cultural en un moment de represa, però també d’interrogació. La recuperació de l’activitat no resol per si sola les tensions acumulades. El repte és més profund: redefinir el model en un escenari que ja no és el d’abans.
  

Recuperar no és transformar: la cultura després de la...


  
L’informe del CoNCA sobre l’estat de la cultura i de les arts 2022 situa el sistema cultural en un moment de represa, però també d’interrogació. La recuperació de l’activitat no resol per si sola les tensions acumulades. El repte és més profund: redefinir el model en un escenari que ja no és el d’abans.
  

Cicle de Debats KULT - Tardor 2023...


Arriba un nou cicle de debats KULT!
 

Aquesta tardor des de la cooperativa KULT seguirem debatent sobre com encarar el col·lapse cultural i social a partir de la cultura comunitària. Ho farem en tres debats a La Seu d'Urgell, Barcelona i Valls.

Dissabte 28 d'octubre

"Nous imaginaris culturals i resistències rurals" a la Llibreria El Refugi (La Seu d’Urgell)

Els meus millors consells, de Nicolás Barbieri. Més de 10...


Cada mes, des d'abril de 2022, hem pogut conèixer i donar veu a un dels 1.749 membres que formen part de la nostra comunitat i compartir les seves recomanacions de lectures, projectes, persones, pòdcasts...i apunts personals.
 

Aquest mes ens acompanya Nicolás Barbieri, més de 10 anys sent membre, és doctor en Ciència Política i graduat en Humanitats. Professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en el estudis d'Arts i Humanitats i docent al Màster de Gestió Cultural d'aquesta universitat.

Els meus millors consells, de Nicolás Barbieri. Més de 10...


Cada mes, des d'abril de 2022, hem pogut conèixer i donar veu a un dels 1.749 membres que formen part de la nostra comunitat i compartir les seves recomanacions de lectures, projectes, persones, pòdcasts...i apunts personals.
 

Aquest mes ens acompanya Nicolás Barbieri, més de 10 anys sent membre, és doctor en Ciència Política i graduat en Humanitats. Professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en el estudis d'Arts i Humanitats i docent al Màster de Gestió Cultural d'aquesta universitat.

La joventut en qüestió


Text íntegre de la Conferència inaugural d'Eudald Espluga i Casademont a Interacció23 : "La joventut en qüestió"
 

Què vol dir ser jove? Ha significat sempre el mateix? Hi ha avui més que mai un interès per definir allò jove? Per què? Quines conseqüències té? És un interès genuí o bé fruit de la mercantilització del terme? Què comporta parlar en termes de generacions: millenials, zeta, etc.? Què implica la relació joves i cultura?

1

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.