finançament de la cultura

  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2014 descriuen una davallada sense precedents del sector cultural. El que hi apareix no és una crisi econòmica, sinó l’efecte acumulat de decisions públiques que han reduït la capacitat de sosteniment del sistema.
  

 el balcón de la espera

Cualquier intento de clasificación seria insatisfactoria, pero me parece interesante reflexionar sobre la relación que hay entre inversión, equipo, calidad y resultado.

1. De 0 a unos cientos de euros: Grupo de amigos de autogestión y autoproducción. Equipo pequeño y limitado en el que todos hacen de todo. La calidad del producto, evidentemente no es lo más importante. A muchos les gusta decir que es el comienzo del comienzo, para muchos otros es la oportunidad de pasar de ser consumidores a productores de su propio ocio. Se parte de la facilidad y accesibilidad a las nuevas tecnologías, todo el mundo puede grabar, montar y lo más importante distribuir a unas amplias redes sociales. Just do it!  Unido a  la mitología tipo; yo siempre quise ser artista, desde que cogí una cámara entre mis manos sabía…Spielgberg, Super 8, etc.

  
  
En temps de restricció pressupostària, la cultura acostuma a aparèixer com una despesa vulnerable. El document publicat per la National Assembly of State Arts Agencies parteix precisament d’aquesta tensió: per què els governs haurien de continuar invertint en arts i cultura en contextos de competència creixent pels recursos públics? La resposta del text és clara. La cultura no és presentada com un complement ornamental de les polítiques públiques, sinó com una infraestructura estratègica amb impactes econòmics, educatius, socials i democràtics.
  

Observatorio Vasco de la Cultura

La subida del tipo impositivo del IVA aplicado a las entradas a espectáculos y conciertos supone un doble cambio: dejan de ser productos sujetos a un IVA reducido (pasa del 8% al 10%) para ser productos a los que se aplica un IVA general (del 18% sube al 21%). Este aumento aleja la fiscalidad sobre la cultura que se aplica en España de la tendencia que siguen la mayoría de países europeos.

  
L’Avaluació estratègica del Grup Consorci de l’Auditori i l’Orquestra del CoNCA no és un informe més sobre un equipament cultural. És una peça que mostra amb molta claredat què passa quan la política cultural intenta passar del relat a la verificació.
  

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona van incrementar l’any 2013 un 3,8% el seu públic, sobrepassant per primera vegada la xifra del milió de visitants. Concretament, 1.029.637 persones van visitar al llarg de 2013 els museus de la XML, xifra que representa un 39% del total de la població dels municipis adherits.

El públic de les exposicions temporals i els usuaris d’activitats són els segments que més han crescut en el darrer any, amb un 18,8% i un 24%, respectivament. Per la seva part, els visitants de l'exposició permanent va créixer un 1,7% en contraposició al públic escolar de les exposicions permanents, que ha mostrat un lleu retrocés —un 3,2% menys respecte a l’any anterior.

  
L’informe del Consell Econòmic, Social i Ambiental francès situa les polítiques culturals davant d’un moment de revisió profunda. No parteix d’una crisi de legitimitat, sinó d’una tensió acumulada entre un sistema que ha estat capaç de construir un sistema cultural dens i divers i unes transformacions econòmiques, tecnològiques i socials que desborden els seus instruments. El document recorda que les polítiques culturals modernes es fonamenten en una doble exigència democràtica: garantir l’accés a la cultura i sostenir la llibertat de creació. Aquesta doble base continua sent vigent, però els mecanismes que l’han fet possible mostren signes d’esgotament.
  

Un estudi de Tino Carreño Morales guardonat per Ros Roca Group i FiraTàrrega que dissecciona com els festivals s’adapten a les restriccions econòmiques.

La recerca analitza els models de gestió de festivals d’arts escèniques, música i audiovisuals a l’Estat espanyol i Catalunya durant l’etapa de recessió posterior a l’expansió cultural.

  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.
  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable.

La crisi econòmica no només redueix recursos, també posa en evidència les bases del sistema. L’estudi sobre el model espanyol de finançament cultural situa el debat en un terreny més profund: dependència pública, feblesa del mecenatge i dificultats per adaptar-se als estàndards europeus.