públics de la cultura

  
L'informe recull els resultats de la sisena edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals, amb la participació de 50 municipis de la Xarxa de Museus Locals. Les dades corresponen a l'any 2020 i constitueixen un document excepcional perquè permet observar l'impacte directe de la pandèmia sobre el funcionament dels museus municipals.

  
  
La mediació cultural s’ha consolidat en les institucions culturals alhora que el seu significat s’ha anat desgastant. Jean Caune examina aquesta contradicció i es pregunta si la mediació constitueix un nou paradigma per pensar la cultura o si ha esdevingut una noció que serveix per designar pràctiques molt diferents sense aclarir-ne la dimensió política.

  
L'informe Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Resultats 2020 és excepcional dins la sèrie perquè no descriu simplement l'evolució ordinària de les programacions municipals, sinó l'impacte directe de la pandèmia sobre el sistema d'arts escèniques locals. El confinament, el tancament dels equipaments durant gairebé quatre mesos i les restriccions d'aforament interrompen de manera sobtada una dècada de creixement continuat.

L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.

  
Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

  
Al llarg dels anys, moltes polítiques culturals dirigides a la joventut han funcionat sota una lògica relativament simple: crear oferta per atraure públic jove. La guia Engage! Joves al centre de la producció cultural proposa un desplaçament molt més profund. El document defensa que la participació cultural juvenil no es pot limitar a l’accés o al consum cultural, sinó que ha d’incorporar la presa de decisions, la cocreació i la capacitat d’incidir en els processos culturals.