públics de la cultura

 
   
L'informe que recull els principals indicadors de l’any 2023 dels teatres i auditoris que participen al Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipalsmarca un punt d'inflexió respecte dels anys anteriors. Si els informes de 2021 i 2022 estaven dominats per la recuperació després de la pandèmia, el de 2023 mostra que aquesta etapa pràcticament s'ha completat. El Circuit recupera bona part dels nivells previs a la COVID-19 i, en alguns indicadors, els supera.

  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2022 analitza l'evolució dels museus locals de la demarcació de Barcelona en el primer exercici sense restriccions derivades de la pandèmia. Les dades mostren una recuperació clara dels usos, de les activitats i de la relació amb els públics, alhora que confirmen la gran estabilitat de les estructures patrimonials i organitzatives.

  
La crisi de públics no pot explicar-se únicament per factors externs als teatres. Maria Moreno i Domènech dirigeix la mirada cap a les decisions artístiques i sosté que una part del problema es troba en unes programacions que han anat relegant la literatura dramàtica, afeblint el repertori i confonent sovint la renovació escènica amb l’abandonament de la tradició.

  
  
El dossier «L’art d’humaniser la civilisation numérique», coordinat per Lisa Pignot i Emmanuel Vergès a L’Observatoire, parteix d’un desplaçament especialment rellevant per a les polítiques culturals: el digital ja no pot ser pensat únicament com una tecnologia que la cultura incorpora, sinó com un entorn que transforma les formes de crear, relacionar-se, participar i atribuir valor a la cultura.

  
La cultura acostuma a justificar-se pels beneficis que aporta a les persones i a la societat. Orian Brook, Dave O’Brien i Mark Taylor desplacen aquesta mirada cap a una pregunta menys habitual: qui pot crear cultura, treballar-hi i veure-hi reconeguda la seva experiència?

  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2021 analitza l'evolució de 50 museus locals de la demarcació de Barcelona en el segon any posterior a l'esclat de la pandèmia. L'estudi mostra una recuperació general de l'activitat respecte del 2020, però també evidencia que els diferents àmbits dels museus evolucionen a velocitats diferents. Mentre les estructures institucionals i patrimonials es mantenen estables, la reconstrucció dels usos socials encara és parcial.

  
L'envelliment demogràfic s'ha convertit en un dels grans reptes de les societats europees, encara que les polítiques culturals només recentment han començat a incorporar-lo de manera explícita. Aquest informe elaborat pel Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) francès parteix d'una constatació senzilla però important: si la cultura aspira a ser una política per a tota la ciutadania, no pot continuar pensant l'edat avançada únicament des de la dependència, l'accessibilitat o l'acció social.