participació cultural
Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
Si la primera part del projecte situava la cultura en el terreny del bé comú i la cocreació, aquest segon text mostra com aquest discurs intenta prendre forma en pràctiques concretes. Mapatges, programes i xarxes dibuixen un ecosistema d’iniciatives que busquen intervenir en la ciutat des de la cultura. Rellegir aquests materials avui no és tant una qüestió de replicar models com d’entendre com es construeix una política cultural a partir de casos, connexions i aprenentatges compartits. És aquí on es fa visible una tensió persistent: entre la capacitat de generar experiències valuoses i la dificultat de convertir-les en estructures estables. (n. de l'e., 2026)
La traducció del discurs en dispositius, programes i pràctiques. El valor no és tant cada cas concret com el conjunt que dibuixen.
L’art participatiu ha passat dels marges de la política cultural a ocupar museus, teatres, centres d’art i programes públics. François Matarasso reconstrueix aquest desplaçament i n’examina l’ambivalència: el reconeixement ha ampliat les oportunitats de creació compartida, alhora que ha sotmès aquestes pràctiques a objectius socials, sistemes d’avaluació i formes de control institucional que poden neutralitzar-ne la capacitat emancipadora.
Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.
Entrevista que desplaça la qüestió de les violències sexuals dels casos puntuals cap a una lectura estructural i sistèmica, i situa l’acció cultural municipal com a espai clau d’intervenció a través de protocols, transversalitat institucional i corresponsabilitat comunitària. (n. de l'e., 2026)
Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les.
Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.
Durant anys, molts projectes culturals han estat pensats com a dispositius que s’implanten en un territori. Cultural Creative Spaces & Cities proposa un gir: entendre els espais culturals com a actors que participen en la definició mateixa de les polítiques urbanes. El projecte articula aquesta idea a través de processos de cocreació entre administracions i ecosistemes culturals, situant la cultura en el terreny del bé comú. Rellegir-lo avui permet veure fins a quin punt aquest desplaçament, de la gestió a la governança compartida, s’ha incorporat realment a les polítiques culturals locals o continua sent, en bona part, una aspiració. (n. de l'e., 2026)
Els espais culturals no són només infraestructures, sinó agents actius en la definició de polítiques públiques.
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.
L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.
Què passa quan la cultura no només ha d’activar vida local, sinó també sostenir una capitalitat territorial? El Pla d’Acció Cultural de Prats de Lluçanès situa la política cultural en aquest doble registre: com a servei municipal i com a peça clau en la construcció d’un espai comarcal amb identitat i capacitat d’articulació pròpia.
Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques públiques
Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.