participació cultural
Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
Havent llegit aquests dos textos, permeten entendre un nou desplaçament obert. D’una banda, Danilo Santos da Miranda defensa que el centre cultural del segle XXI ha de deixar de ser un simple contenidor d’activitats per convertir-se en un espai de llibertat, convivència i experimentació creativa. De l’altra, Fabrice Lextrait observa l’aparició de nous territoris de l’art que emergeixen fora dels equipaments convencionals i que transformen fàbriques abandonades, espais industrials o edificis en desús en laboratoris culturals.
La revista «ICOFOM Study Series» ha publicat el seu nou número, titulat 'El futuro de la tradición en museología'. Es tracta de la revista del Comitè internacional de museologia de l’ICOM (ICOFOM), i després de gairebé 40 anys activa avui dia ja compta amb més de mil articles que examinen l’àmbit museístic, així com els seus fonaments, particularitats i opcions de futur.
Una casa amb les parets buides és una casa sense ànima. La nostra llar és un espai en el qual ens sentim còmodes, i amb el pas dels anys l’anem omplint dels objectes que es relacionen amb les nostres vivències i que ens defineixen. D’entre tots ells, els llibres són el reflex dels nostres gustos i interessos.
Aquest informe de la University of Technology Sydney, elaborat en col·laboració amb la Nelson Meers Foundation en el marc del programa UTS Social Impact Toolbox, apareix en un moment en què el debat internacional sobre el valor de la cultura experimenta un desplaçament important. Sense abandonar els arguments econòmics tradicionals, cada vegada més institucions públiques i entitats que donen suport econòmic als projectes exigeixen demostrar també quins canvis socials produeixen les organitzacions culturals.
Un informe impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona situa les arts comunitàries com a camp emergent de política cultural. La qüestió és què implica aquest reconeixement en termes de governança i pràctica.
La crisi de la Covid-19 no apareix en aquest debat com una interrupció excepcional, sinó com el moment en què moltes contradiccions acumulades dins les institucions culturals es fan impossibles d’amagar. El dossier coordinat per Jesús Carrillo Castillo a la revista PH parteix d’aquesta constatació: el model institucional construït durant dècades mostra signes evidents d’esgotament, tant per la seva dependència econòmica del turisme i les indústries de l’oci com per la seva dificultat per relacionar-se amb una societat cada vegada més fragmentada, crítica i desigual.
Projectes que transforma l’accessibilitat en un procés participatiu i multisensorial que redefineix l’experiència cultural des de les necessitats dels usuaris.
Comentar l’última exposició que heu vist o el festival del qual ja s’han esgotat les entrades poden ser temes de conversa habituals entre amics. L'oferta cultural, sobretot a les ciutats, és força amplia i s’adapta a un ventall ben divers de gustos i interessos. Però no és només qüestió de gustos sinó també de necessitats i capacitats.
Una contribució de la política cultural per a l’avaluació de l’art a l’espai públic.
Cinc cèntims, Clinc. Vint cèntims. Clinc. Les petites monedes que entren per l’escletxa oberta damunt el llom, s’acumulen dins del porquet. Qui no ha tingut mai la guardiola del porquet? Sí, aquella que fins que s’ompli no podrem trencar per descobrir tot el que hem pogut arribar a estalviar. Pig és una instal·lació d’art en forma d’aquest tipus de guardiola però gegant i transparent.
Les polítiques culturals locals ja no poden limitar-se a programar activitats o gestionar equipaments. Aquesta és la idea de fons que travessa el text de Jordi Font i Cardona, escrit en un moment en què la digitalització, la crisi dels marcs estatals clàssics i l’emergència de noves formes de participació començaven a alterar profundament les bases sobre les quals s’havien construït les polítiques culturals de finals del segle XX. Políticas culturales locales: con la mirada puesta en el futuro és, sobretot, un intent de pensar què pot significar governar culturalment des de la proximitat en un context de mutació estructural.
Com ha canviat la relació dels públics amb el patrimoni durant la pandèmia?
Us presentem aquests dos estudis de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) sobre l’impacte del confinament en el comportament dels visitants presencials i en línia dels museus i dels equipaments patrimonials de Catalunya