participació cultural

Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals. Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural. Criteri editorial Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.

Nou videoclip del projecte ciutadà de creació musical #Almeuritme, del Prat de Llobregat



Els projectes culturals sovint es mostren a través dels seus resultats. Aquest text permet mirar-los des d’un altre lloc: el procés. #Almeuritme articula una experiència de creació col·lectiva que connecta educació, joves i territori a través de la música. La seva força no rau només en el videoclip final, sinó en el recorregut compartit que el fa possible. Rellegir-lo avui permet situar una línia de treball cada vegada més present en l’àmbit local: la cultura com a pràctica comunitària. També obre una pregunta que continua vigent: com es poden sostenir aquests processos més enllà del projecte puntual. (n. de l'e., 2026)
  
 

Prop de 200 alumnes i joves músics del Prat de Llobregat participen en el nou videoclip presentat per La Capsa, El Petit de Cal Eril i L’Escola d’Arts en Viu.
 

Estudi: Cultura, pantalles, pandèmia. La digitalització dels serveis culturals als municipis


  
La pandèmia va accelerar la digitalització de la cultura d’una manera que difícilment s’hauria produït en condicions normals. Aquest estudi recull aquell moment en què els serveis culturals municipals van haver d’adaptar-se ràpidament, sovint sense estratègia ni recursos suficients. Rellegir-lo avui permet distingir entre el que va ser una resposta d’emergència i el que pot esdevenir transformació estructural. És en aquesta diferència on es juga bona part del futur de la cultura digital en l’àmbit local. (n. de l'e., 2026)
  

L’estudi 'Cultura, pantalles, pandèmia' és el resultat d’un procés de treball promogut des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) amb l’objectiu de copsar com s’estan incorporant els llenguatges digitals a l’acció cultural dels municipis.

Educació 360: més enllà del temps lectiu


  
Fundació Bofill | Anna Forés, Artur Parcerisa

En la societat actual, garantir l’equitat en les oportunitats formatives d’infants i adolescents per avançar contra la desigualtat social va més enllà de l’accés a l’escola. Tot i l’àmplia i diversa oferta educativa complementària al temps lectiu escolar existent a Catalunya, la informació disponible per accedir a aquestes activitats extraescolars o d’esplai és molt parcial.

La col·laboració com a motor d'innovació en la gestió cultural


  
  
Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

Els espais compartits també sostenen la democràcia


  
  
Biblioteques, parcs, escoles, centres comunitaris i altres espais de trobada acostumen a aparèixer com a serveis sectorials o elements complementaris de la ciutat. Eric Klinenberg proposa llegir-los com una infraestructura decisiva: les condicions materials que permeten establir vincles, conviure amb persones diferents i afrontar col·lectivament les crisis. Aquesta perspectiva amplia la manera d’entendre el valor públic dels equipaments culturals.

L’espectador davant l’abundància de plataformes digitals en l’era post-Covid


 Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio de Xile
 

L’explosió en l’oferta de continguts i d’experiències culturals en entorns digitals amb l’arribada sobtada de la pandèmia ha comportat una nova forma de relacionar-se amb els públics, sense que el sector hagi comptat amb el temps suficient per definir una estratègia adient per a la seva implementació.

Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els drets culturals de la ciutadania


  
Des d’un punt de vista editorial, es tracta d’una entrada útil com a marcador de canvi de paradigma en les polítiques culturals locals. No aporta una anàlisi crítica desenvolupada ni eines operatives, però fixa un relat que posteriorment ha estat assumit o adaptat per altres municipis. En aquest sentit, manté interès com a document de context, tot i que deixa oberta una pregunta clau que convindria abordar: què implica realment governar la cultura des dels drets quan es passa del discurs a la pràctica administrativa. (n. de l'e., 2026)
  
 

Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.
 

Començar pel vincle abans que per l’edifici


  
Aquest article resulta especialment interessant perquè planteja una pregunta clau: és possible crear un museu començant per la comunitat abans que per la col·lecció, l’edifici o el programa museogràfic? L’experiència del Museu Marítim de Mallorca mostra un intent conscient de construir la institució a partir de processos de coparticipació amb la ciutadania i els agents vinculats al patrimoni marítim.

Parem la màquina cultural!


France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

Aparadors buits, art i ciutat: activar espais o reactivar el mercat?



Vilafranca del Penedès converteix locals comercials en desús en una galeria d’art contemporani. La iniciativa reactiva la mirada urbana i planteja el paper de la cultura en la transformació del teixit comercial.