participació cultural

Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals. Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural. Criteri editorial Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.

Els museus no s’aturen

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El que és bo es fa esperar


Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift
 

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe "What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?" publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista "Nordic Journal of Arts, Culture and Health". D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

L’exposició més enllà del museu


  
  
L’exposició ja no pot entendre’s només com un dispositiu destinat a mostrar i transmetre un conjunt d’objectes o coneixements. A Altermuséologie, Serge Chaumier parteix d’aquesta transformació per defensar que l’exposició s’ha emancipat progressivament del museu patrimonial i s’ha convertit en un llenguatge cultural amb lògiques pròpies.

L’art com a construcció d’espais comuns

  
  

Les pràctiques artístiques poden intervenir en un territori sense limitar-se a ocupar un espai prèviament definit. A partir de l’experiència d’Idensitat, Ramon Parramon proposa entendre-les com a processos capaços de relacionar persones, llocs, sabers i conflictes. L’espai social apareix així com una realitat que es produeix mitjançant aquestes interaccions.

Els públics de proximitat


  
  
El Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat, elaborat per Ferran López per iniciativa de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, proposa eines per ajudar els equipaments escènics i musicals municipals a conèixer millor els seus públics i fer-los créixer. 

Regular l’accés per fer possible l’ús compartit


  
El Model de reglament de cessió d’ús dels espais i els equipaments culturals de gestió municipal parteix d’una qüestió molt concreta de la política cultural local: posar un equipament a disposició de la ciutadania no consisteix només a obrir-ne les portes, sinó a establir les condicions que permeten compartir-lo amb garanties.

La institució cultural amb els peus de fang


  
La pandèmia no va originar la crisi de les institucions culturals. En va fer visibles la fragilitat econòmica, la dependència del turisme i de l’activitat presencial, la precarietat laboral i la distància entre els discursos transformadors i les estructures que els havien de sostenir.

Les polítiques culturals del sud d’Europa després de la crisi: per què la participació es va trencar


  
La crisi financera de 2008 va generar una àmplia literatura sobre els efectes de l'austeritat en la cultura. Aquest article, publicat el 2020 per Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins, aporta una perspectiva especialment interessant perquè desplaça el focus dels pressupostos cap a les estructures institucionals que sostenen la participació cultural. La seva tesi és que la crisi no només va reduir els recursos públics, sinó que va interrompre un procés de convergència entre les polítiques culturals del sud i del nord d'Europa.

Un món sense centres culturals?


  
Un vídeo produït per Trans Europe Halles reflexiona sobre l’impacte de la pandèmia en els centres culturals independents europeus i sobre el paper social que exerceixen aquests espais.
  

Biblioteques i cultura maker


  
Un número de la revista Item dedicat a la cultura maker a les biblioteques analitza com aquests equipaments incorporen espais de creació, experimentació i aprenentatge col·laboratiu.