desigualtats culturals

Diferències socials que condicionen l’accés, la participació o el reconeixement cultural. Criteri Inclou continguts sobre desigualtats socials, gènere, territorials o econòmiques en l’àmbit cultural.

Les dones, infrarepresentades en la indústria audiovisual europea


European Audiovisual Observatory
 

Davant el constatat desequilibri de gènere existent entre professionals del cinema, l’European Audiovisual Observatory ha estudiat les dades recollides a la seva base de dades en referència a les produccions de llargmetratges estrenats a Europa durant el període 2016-2020.

Què cal fer per promoure la igualtat de gènere al sector cultural català?


European Journal of Cultural Studies | Maite Barrios, Anna Villarroya


Tot i que la proporció de dones que segueixen formacions relacionades amb la cultura és predominant respecte a la dels homes, aquestes pateixen una infrarepresentació laboral en pràcticament tots els àmbits del sector i a gairebé tot el món. A Catalunya, les dones representaven el 44% de l’ocupació cultural en 2014.

Accions culturals per avançar en la igualtat de gènere a les ciutats i territoris


  
La igualtat de gènere ha entrat amb força en el discurs de les polítiques públiques. Aquest text fa un pas més i planteja com es concreta en l’àmbit cultural. L’informe de CGLU no es limita a assenyalar desigualtats, proposa línies d’acció per transformar-les des dels governs locals

La cultura després de la distinció


  

L’entrevista a César Rendueles publicada a la sèrie #LaDistinción d'Arteinformando funciona com una impugnació directa d’una part important del relat cultural contemporani. El text apareix el 2020, enmig d’un context de crisi sanitària i social que accelera preguntes que ja feia temps que erosionaven el sistema cultural: qui queda fora de la cultura legitimada, quina relació hi ha entre capital cultural i desigualtat, i fins a quin punt les institucions culturals continuen reproduint mecanismes de distinció social sota una retòrica aparentment emancipadora.
  

Biblioteques contra l’espectacle


  
L’entrevista a César Rendueles publicada a Debats el 2020 és especialment valuosa perquè desplaça la mirada sobre la política cultural cap a espais sovint invisibilitzats pel relat dominant de la innovació i la creativitat. En un moment en què moltes ciutats continuen competint a través de marques urbanes, grans equipaments i discursos sobre “ciutats creatives”, Rendueles proposa una inversió gairebé radical de prioritats: abandonar la fascinació per les intervencions espectaculars i tornar a mirar les institucions lentes, quotidianes i poc lluents, com les biblioteques o el esport de base.
  

Afrontar l’assetjament sexual al sector cultural i creatiu


El moviment actual de protesta feminista internacional sota el lema #MeToo va néixer fa uns anys degut a les denuncies publiques que van fer actrius on denunciaven haver patit abusos per part de figures molt conegudes de la industria cinematogràfica. Aquest hashtag es va estendre ràpidament arreu de tot el món, fent visible una problemàtica que és present des dels àmbits més reconeguts com a les esferes més privades i anònimes.

Gènere i creativitat: els progressos recents, a la vora del precipici


 Unesco


La igualtat de gènere és fonamental per garantir una autèntica diversitat de les expressions culturals i la igualtat d’oportunitats en la creació artística i l’ocupació cultural. Més enllà d’aquesta idea defensada per la Unesco, les dades qualitatives i quantitatives revelen que les dones i les persones amb diversitat de gènere s’enfronten a nombroses barreres

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Les joves prenen la paraula. Les escoltem?


El binomi joves i cultura sovint és difícil de combinar i això porta a llegir a les persones joves com a aquell sector de la societat estrany, sempre difícil de que accedeixi a participar de la cultura, com si visquessin a un món paral·lel. Existeixen polítiques específiques per la gent jove, programes adreçats específicament a aquest públic, accions determinades enfocades a atraure les joves masses i, tot i així, segueix sent un sector absent a múltiples equipaments culturals.
 

Els deures pendents en igualtat de gènere als sectors culturals i creatius


  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?