Interacció

  
Aquest informe resulta especialment rellevant perquè aporta evidències sòlides a un debat recurrent en les polítiques culturals: la cultura és només un espai d’expressió i gaudi o també contribueix al funcionament democràtic de les societats? L'estudi impulsat per la Comissió Europea respon aquesta pregunta a partir d'una àmplia revisió de recerca internacional i conclou que la participació cultural està associada de manera consistent amb nivells més elevats d'implicació cívica, confiança social, participació democràtica i cohesió comunitària. No es tracta simplement d'un argument normatiu sobre el valor de la cultura. El document mostra que les persones que participen regularment en activitats culturals tenen més probabilitats de votar, fer voluntariat, involucrar-se en iniciatives comunitàries i mantenir actituds més obertes envers la diversitat.
  

L'informe arriba en un moment marcat per la desafecció política, la polarització i l'erosió de la confiança institucional. En aquest context, la cultura apareix no com un complement de la democràcia sinó com una de les seves infraestructures socials. La participació cultural crea espais de trobada, de reconeixement mutu i d'expressió col·lectiva que reforcen les capacitats cíviques de la ciutadania. Al mateix temps, el document alerta que les desigualtats d'accés a la cultura tenen efectes que van més enllà de l'àmbit cultural, ja que també poden traduir-se en desigualtats de participació democràtica.

La tesi central és clara: invertir en participació cultural és també invertir en democràcia.

▌ Les activitats culturals compartides generen espais de relació, confiança i reconeixement que poden reforçar la participació cívica i la cohesió social.

L'informe identifica tres mecanismes principals que expliquen aquesta relació. El primer és el que anomena bonding, és a dir, la capacitat de les activitats culturals per generar sentiment de pertinença, confiança personal i competències socials bàsiques. El segon és el bridging, que facilita el contacte entre grups socials diferents i contribueix a reduir distàncies i prejudicis. El tercer és el linking, que connecta persones i comunitats amb institucions i espais de decisió pública. Segons els autors, aquests tres processos ajuden a entendre per què la participació cultural pot afavorir comportaments democràtics i formes més sòlides de vida cívica.

Un dels aspectes més interessants del document és que evita presentar aquesta relació de manera automàtica o determinista. Participar en activitats culturals no converteix necessàriament les persones en ciutadans més actius o més compromesos. El que genera aquests efectes és la combinació entre experiències creatives, relacions socials i oportunitats de col·laboració que sovint es produeixen en els entorns culturals. La cultura és valuosa perquè crea contextos on es desenvolupen habilitats, vincles i formes de confiança que posteriorment poden traslladar-se a la vida pública.

L'informe també té implicacions directes per a les polítiques culturals. Sosté que ampliar la participació cultural no és únicament una qüestió d'equitat cultural, sinó també una estratègia per reforçar la qualitat democràtica. Per això defensa polítiques orientades a reduir barreres econòmiques, educatives i socials, així com el suport a iniciatives culturals arrelades als territoris i capaces d'incorporar grups tradicionalment infrarepresentats. La diversitat d'organitzacions culturals, des de les institucions consolidades fins als col·lectius comunitaris, és presentada com una peça fonamental per sostenir societats més cohesionades i participatives.

Per als governs locals, el document ofereix una lectura especialment interessant. Les biblioteques, els centres culturals, els equipaments de proximitat, les pràctiques amateurs o els projectes artístics participatius poden entendre's com a serveis culturals i, alhora, com a espais de construcció democràtica. Aquesta perspectiva amplia el marc habitual amb què sovint s'avaluen les polítiques culturals i situa la participació cultural en el centre de les discussions sobre cohesió social, ciutadania i qualitat democràtica.

L'aportació principal de l'informe és recordar que la democràcia no es manté exclusivament a les urnes o a les institucions. També es construeix en els espais on les persones es troben, creen, dialoguen, cooperen i aprenen a reconèixer-se com a part d'una comunitat. La cultura és un d'aquests espais.
  

Referència 

Hammond, W. (2023). Culture and democracy: The evidence. How citizens' participation in cultural activities enhances civic engagement, democracy and social cohesion: Lessons from international research. Publications Office of the European Union.  https://data.europa.eu/doi/10.2766/39199