Interacció

  
Després de les festes de Nadal, moltes llars s'omplen de joguines noves. És un bon moment per aturar-se a pensar què transmeten aquests objectes més enllà de la diversió. Les joguines no només entretenen. També contribueixen a construir imaginaris, models de relació i expectatives sobre allò que nens i nenes poden ser o fer.

Aquesta és la reflexió que planteja Jugar amb els gèneres, una de les cinc peces audiovisuals impulsades pel projecte europeu She Culture, una iniciativa que des de 2013 analitza la influència dels rols de gènere en els àmbits de la cultura, l'art i l'educació. El vídeo convida a qüestionar fins a quin punt els estereotips continuen presents en els jocs, en les joguines i en les formes d'educació no formal.

La proposta arriba en un moment en què el debat sobre la igualtat de gènere guanya presència en molts àmbits de la vida social. També en la cultura. Si els equipaments culturals, les escoles o els espais de lleure contribueixen a construir ciutadania, també poden ajudar a revisar aquells models que limiten les experiències i les oportunitats dels infants.

La reflexió dialoga, a més, amb altres iniciatives que reivindiquen el valor del joc lliure i de les joguines obertes, capaces d'estimular la imaginació sense determinar de manera rígida els usos o els rols de qui hi juga. Entendre el joc com una activitat creativa i no com una successió de comportaments prefixats permet ampliar les possibilitats d'experimentació dels infants i afavorir formes més diverses de relacionar-se amb el món.

Per això resulta pertinent recordar que el joc és també una pràctica cultural. Les joguines, els contes, els referents visuals o la publicitat formen part dels processos d'aprenentatge que configuren la manera com interpretem la realitat. Incorporar la perspectiva de gènere en aquest àmbit no significa limitar el joc, sinó ampliar-lo.

Aquest serà, precisament, un dels temes presents a Interacció 2018, dedicat a les relacions entre cultura i educació. Pensar com s'aprèn a través de la cultura implica també preguntar-se què aprenem quan juguem.