Interacció

  
Viladecavalls afronta el repte de construir un projecte cultural en un municipi fragmentat territorialment i amb una forta dependència del teixit associatiu. El Pla d’Acció Cultural proposa convertir aquesta dispersió en una oportunitat de cohesió, situant la cultura com a eix vertebrador de comunitat i estratègia municipal.
  

El Pla d’Acció Cultural de Viladecavalls parteix d’una voluntat política clara: situar la cultura al centre de l’estratègia municipal i dotar-se d’un marc d’acció que permeti passar de la suma d’iniciatives a un projecte compartit. No es tracta només d’ordenar l’activitat existent, sinó d’interpretar un context específic que condiciona fortament qualsevol política cultural: un municipi dispers, amb diversos nuclis de població, trajectòries urbanes diferenciades i una mobilitat interna basada sobretot en el vehicle privat.

Aquesta dispersió no és només una característica física, sinó una condició estructural que travessa la vida cultural. Viladecavalls no funciona com un únic centre, sinó com una constel·lació de nuclis amb identitats pròpies i relacions desiguals entre si. El resultat és una dificultat persistent per articular un relat cultural comú i generar dinàmiques compartides més enllà de moments puntuals.

Malgrat això, el municipi presenta un dinamisme cultural notable. Aquest es fonamenta en dos grans pilars: el teixit associatiu i l’Ajuntament. Les entitats impulsen una part molt significativa de l’activitat, especialment vinculada a la cultura popular i al calendari festiu, mentre que l’administració assumeix funcions de suport, gestió d’equipaments i programació institucional. Aquest repartiment de rols ha generat una certa estabilitat, però també una fragmentació funcional: cadascú actua en el seu àmbit amb poca interacció real.

El diagnòstic assenyala una qüestió de fons que va més enllà de la manca de coordinació formal. El problema no és només l’absència d’espais com un consell de cultura, sinó la baixa “porositat” entre agents. Les iniciatives es desenvolupen en paral·lel, amb escassa capacitat d’interconnexió, cosa que limita el potencial de la cultura com a espai de construcció col·lectiva.

Aquesta lògica es fa especialment visible en el pes del cicle festiu. Les activitats culturals s’organitzen majoritàriament al voltant de festes i esdeveniments que estructuren el calendari anual: cavalcades, carnavals, festes majors, celebracions populars. Aquest model té una gran capacitat de mobilització i arrelament, però tendeix a concentrar l’activitat en moments puntuals i a deixar menys desenvolupades altres formes de pràctica cultural més continuades o experimentals.

En paral·lel, el municipi ha fet un esforç important en dotació d’equipaments, com l’Escola de Música i l’Auditori o la biblioteca. Aquestes infraestructures han suposat una inversió significativa i han incrementat els costos estructurals del sistema cultural. El Pla apunta aquí a una tensió habitual en l’àmbit local: la dificultat de sostenir equipaments amb pressupostos limitats i en un context de davallada de la despesa cultural després dels anys d’inversió.

Pel que fa al perfil demogràfic, Viladecavalls presenta una població relativament jove i amb un fort arrelament territorial, ja que una gran part dels residents provenen de la mateixa comarca. Aquest element reforça la continuïtat de les formes culturals existents, però alhora pot limitar la diversificació de pràctiques i públics si no s’activa una política cultural orientada a l’obertura.

Davant d’aquest escenari, el Pla planteja una orientació clara: passar d’una cultura entesa com a suma d’activitats a una cultura concebuda com a sistema. Això implica treballar en diversos fronts de manera simultània. D’una banda, reforçar la coordinació entre agents i generar espais estables de relació. De l’altra, millorar la comunicació i la difusió per donar visibilitat al conjunt de l’activitat cultural i no només als moments més visibles.

També es proposa ampliar la mirada sobre els públics, superant una lògica centrada en els participants habituals del cicle festiu i obrint la programació a nous segments de població. Finalment, es posa l’accent en la necessitat de cosir el municipi, entenent la cultura com una eina de cohesió territorial capaç de connectar nuclis dispersos i generar sentit de pertinença compartit.

En aquest punt, el Pla no ofereix només un conjunt d’accions, sinó una idea força: la cultura pot actuar com a infraestructura relacional en contextos fragmentats. Aquesta idea té implicacions polítiques rellevants. No es tracta únicament de programar més o millor, sinó de construir condicions perquè allò que ja existeix es pugui connectar, reforçar i projectar.

El repte, per tant, no és menor. Viladecavalls disposa d’actius importants: un teixit associatiu viu, equipaments consolidats i una tradició festiva arrelada. El que el Pla posa sobre la taula és que aquests elements, per si sols, no garanteixen un projecte cultural. Cal una intencionalitat política i una capacitat de mediació que permeti transformar la dispersió en sistema i l’activitat en estratègia.

Aquesta és, en última instància, la pregunta que travessa tot el document: pot la cultura convertir-se en l’espai on el municipi es reconeix com a tal? El Pla respon afirmativament, però també deixa entreveure que aquesta resposta no depèn només dels recursos disponibles, sinó de la manera com s’articulen.

 Pla d’acció cultural de Viladecavalls