La fiscalitat és un dels instruments menys visibles però més determinants de les polítiques culturals. En aquest article, Lluís Bonet analitza el pes que tenen els beneficis fiscals aplicats a la cultura dins el sistema tributari espanyol, especialment a través de l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats.
Aquest tipus de mesures funcionen com una forma indirecta de suport públic. No es tradueixen en subvencions directes, sinó en exempcions, deduccions o tipus reduïts que redueixen la recaptació fiscal amb l’objectiu d’afavorir determinades activitats culturals.
Llegir aquest text ajuda a entendre que la política cultural no es construeix només a través de programes i pressupostos. També es configura a través de decisions fiscals que poden incentivar o limitar el desenvolupament de sectors culturals, l’accés dels ciutadans a la cultura i els equilibris entre mercat i acció pública.
Fàbriques de la cultura: entre creativitat i instrumentalització
Una lectura crítica del model de les “fàbriques de cultura” que s’ha estès en les polítiques culturals contemporànies. El text interroga el seu paper com a espais de producció i innovació, posant en dubte si responen a necessitats culturals reals o si operen com a dispositius d’un model econòmic més ampli. Més que oferir respostes, obre un camp de tensió que continua vigent. (n. de l'e., 2026)
L’article qüestiona el paper de les noves institucions culturals com a espais de creació o com a eines al servei de models polítics i econòmics.