Apunts

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2020

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya ha sigut de 164.100 persones el tercer trimestre de 2020, xifra que es tradueix en una variació interanual que decreix un -12,7%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -12,9% en el cas de les dones i del -12,6% en el cas dels homes.

Per situació professional, la població assalariada disminueix un -21,1% aquest trimestres, mentre que la no assalariada augmenta en un 5,2%El sector cultural aplega el 4,9% de la població ocupada a Catalunya, aquest tercer trimestre de 2020. Pel que fa a l'Estat espanyol, la població ocupada en el sector cultural s'ha reduit un -9,2% respecte l'any anterior i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,8%.

La música a la ràdio pública i el seu impacte econòmic

Quan escoltem un nou tipus de música a través de la ràdio pública podem, posteriorment, comprar-la, compartir-la o descarregar-la, cosa que suposa a la curta o a la llarga, un benefici pels mateixos artistes i per a la indústria musical en general. En aquest cas, i d’entrada, els més beneficiats son els segells musicals independents i els artistes més desconeguts. 

Aquest estudi avalua l’impacte en l’economia europea de les activitats de la ràdio musical d’organitzacions pertanyents a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), l’associació internacional de radiodifusors de serveis públics. Algunes de les dades a destacar és l'impacte total de les emissores de ràdio públiques a Europa que genera un total de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a l’àmbit laboral, aquestes activitats musicals generen més de 17.000 llocs de treball directament, que representen el 19% del total dels llocs de treball, i més de 50.000 llocs de treball en total, inclosos els proveïdors i altres llocs indirectes a través de la cadena de valor. Això significa que per a cada treball en aquestes operacions de ràdio musical, es donen suport a dos posicions més en altres llocs de treball de l'economia europea. 

La Defensa dels Drets Culturals: els ODS i l’Agenda 21 de la Cultura

Sabem en què consisteixen exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 21 de la Cultura? Quin és el seu abast? Per poder-ne saber més sobre com treballar els ODS en l'àmbit de la cultura i com aplicar-los als nostres municipis, us oferim un breu resum de dues interessants jornades de formació sobre drets culturals i sostenibilitat que va oferir el CERC.

Escriptors d’arts, antropologia i canvi climàtic

ATAEC, Glocal Associative Network of Artists & Ecosocial Action, obre les seves portes a un espai de reflexió i ressaltat de temes relacionats amb les arts, les cultures, la resiliència cap al canvi climàtic i els nous models comunitaris. Estem creant una comunitat d’artistes a escala internacional per a un suport comú, trobades artístiques i un model d’economia circular-autònoma dins de les arts, la diversitat cultural, la preservació i les accions ecosocials.

I si...de la crisi emergeix una nova societat digital?

Reflexions i converses #desdecasa sobre l’impacte de la covid-19 en la digitalització de la societat.

I si...? Cicle de converses #desdecasa” era un espai virtual de reflexió per repensar i reformular conjuntament els escenaris digitals, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat.

La pandèmia de la Covid-19 ha generat un escenari d’incertesa excepcional d’escala global. Ens trobem en un nou escenari on la tecnologia ha esdevingut l’aliat principal, ja que reforça el sentit de col·lectivitat i permet comunicacions ràpides i eficients. D’altra banda, posa en evidència el paper clau que té la transformació digital en les nostres societats contemporànies.

En aquest sentit, s’estan despertant consciències cíviques col·lectives més sensibles cap al medi ambient, més crítiques cap al nostre estil de vida, més conscients sobre com la tecnologia influeix en la relació amb les persones, i s’està posant en evidència la necessitat de canvi de model de consum no només de recursos, sinó també de temps i de relacions.

Els museus no s’aturen

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El que és bo es fa esperar

Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe «What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?» publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista «Nordic Journal of Arts, Culture and Health». D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

L’estat de la cultura a Espanya, abans i després de la COVID-19

Enrique Bustamante (Coord) | Observatorio de Cultura y Comunicación (Fundación Alternativas)

La/es cultura/es espanyoles semblen seguir una similar dinàmica de crisis i resurrecció, d’impuls artístic i caiguda econòmica des de la transició democràtica.

En el cas espanyol, la nova crisi ha arribat en el moment en què tot just es començava a detectar una recuperació de la cultura després d’una dècada perduda, tal i com l’ICE 2019 es referia als últims 10 anys. Un any més tard, la sisena edició de l’'Informe sobre el estado de la Cultura 2020. La acción cultural exterior de España. Análisis y propuestas para un nuevo enfoque' (ICE 2020) ha hagut d’afegir als seus temes d’anàlisi els efectes que la COVID-19 ha tingut en la cultura espanyola.

Carme Portaceli «S’ha de trencar la imatge conservadora que té el TNC»

El traspàs oficial de la direcció amb Xavier Albertí no serà fins al juny de 2021, però Carme Portaceli (València, 1957) ja té ben definit el seu Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Surt fum de la seva agenda, entre reunions, assajos i viatges a Madrid. Hi trobem un forat per fer, a un despatx acabat d’estrenar, la primera entrevista en què detalla els seus plans. Va molt per feina amb les respostes, però quan cal s’atura a rumiar i dispara sense embuts amb la mateixa energia i determinació. Tampoc li cauen els anells: quan acabem l’encontre, drap en mà, desinfectarà de forma meticulosa tot l’espai.
 

Museus + Intel·ligència Artificial

Un conjunt d'eines de planificació per a museus

Voleu conèixer les possibilitats de la Intel·ligència Artificial, aclarir alguns termes clau i tenir una visió general de les coses que cal tenir en compte a l’hora de pensar aplicacions de la IA al museu? 

Aquest conjunt d’eines busca començar a respondre a aquestes preguntes i està dissenyat per activar un debat. Conscients de l’avenç de naturalesa ràpida d’aquest camp, els creadors de l'eina, la Museums + AI Network, va decidir no incloure una manera definitiva de guiar als treballadors de museus, sinó que va intentar proporcionar espai per a la reflexió crítica i, en certa manera, ofereix més preguntes que solucions.