Apunts

La ciència també té una història que no sempre hem explicat


  
  
La història de la ciència també depèn de qui ha estat reconegut com a protagonista. Durant molt de temps, les aportacions de les dones han quedat en segon pla, una absència que condiciona tant la memòria del coneixement com els imaginaris sobre qui pot produir-lo.

La cultura (i les persones) del canvi


El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.

Quan la ciència i la cultura es donen la mà


  
Quan la ciència i la cultura s’entrellacen es reconfigura la manera de pensar i fer polítiques culturals, superant la dicotomia tradicional entre saber científic i expressió cultural per construir un diàleg que enriqueix ambdues pràctiques. 
  

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.

Poder crear amb llibertat


 

​Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.


 

Freemuse
 

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.
 

Gaudiboom. Quan el cinema parla entre generacions


  
Un espot promocional pot fer alguna cosa més que anunciar uns premis: també pot mostrar com canvien els codis culturals amb què diferents generacions es reconeixen, es distancien i es miren mútuament.

Participació cultural en retrocés: límits estructurals del model sud-europeu


  
Durant les darreres dècades del segle XX, els països del sud d’Europa van seguir un procés de convergència amb els models culturals del nord, tant en la formulació de polítiques com en els nivells de participació cultural. Aquest procés, estretament vinculat a la construcció europea i a les polítiques de democratització cultural, es va interrompre amb la crisi global de 2008. El que l’article posa en evidència no és només una caiguda conjuntural dels indicadors, sinó la fragilitat estructural d’aquest model de política cultural.
  

La revolució tecnològica serà humanista o no serà

Alessandro Baricco | Anagrama  Fernando R. Contreras | Minerva

Encetem nova dècada preguntant-nos si les innovacions tecnològiques ens faran la vida més fàcil o si, per contra, ens faran viure subjectes al seu sistema. Diuen que els anys vint del segle XXI estaran marcats fortament pels avenços digitals, fet que ens fa preguntar: quin paper hi pot tenir la cultura?

Cultura conscient per a un món inconscient


Una imatge val més que mil paraules, i el cas de la crisi climàtica és paradigmàtic. En plena setmana del COP25, les paraules han estat més de mil i de dosmil, però a vegades les obres artístiques poden ser molt més impactants i mobilitzadores que les declaracions de màxims que, en moltes ocasions, no arriben als mínims.

L’accessibilitat entra en la gestió ordinària dels museus


  
El 5è Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni, celebrat a Barcelona el juny de 2018, reflecteix un canvi significatiu en el debat museològic: l’accessibilitat deixa de plantejar-se principalment com un conjunt d’adaptacions específiques i passa a entendre’s com una responsabilitat institucional que afecta la planificació, la gestió i la mateixa concepció dels continguts.

Els drets culturals com a fonament de la política cultural


  
Els drets culturals s’han consolidat com a marc de referència en les polítiques culturals. Aquest text planteja la qüestió que sovint queda pendent: com es fan efectius. La seva aportació és concreta. Situa el dret a participar en la vida cultural com a eix central i el desplega en termes d’accés, contribució i acció. Rellegir-lo avui permet identificar una exigència clara: els drets culturals no es garanteixen amb declaracions, sinó amb polítiques que eliminen barreres i defineixen obligacions públiques. És en aquest pas, del reconeixement a l’aplicació, on es juga la seva força real. (n. de l'e., 2026)