Apunts

  
Aquest article analitza la incorporació de l’art comunitari en els teatres de Barcelona en el marc del que s’ha anomenat el “gir social” de les polítiques culturals. La cultura deixa de ser concebuda només com a producció artística per esdevenir també un recurs amb funcions educatives, socials i integradores. Aquesta transformació situa els equipaments teatrals en una posició ambivalent: d’una banda, com a agents culturals que amplien la participació i el vincle amb el territori; de l’altra, com a instruments d’unes polítiques que assignen a la cultura funcions que excedeixen la seva lògica pròpia.
  

Els museus des de la perspectiva neurocientífica
 

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus locals que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques. 
 

El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.

​Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Freemuse
 

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.