Interacció

  
Les festes de cultura popular formen part del patrimoni cultural dels territoris. També generen activitat econòmica i moviment de visitants. Dos estudis impulsats pel Departament de Cultura analitzen l’impacte econòmic de les Falles d’Isil i de l’Aquelarre de Cervera i ofereixen dades sobre la relació entre cultura popular, economia local i inversió pública.
  

Les festes de cultura popular constitueixen una part essencial del patrimoni cultural dels territoris. Sovint s’analitzen des d’una perspectiva simbòlica o identitària, tot i que també generen impactes econòmics que afecten el comerç, la restauració o el turisme local.

Amb l’objectiu de disposar d’eines que permetin dimensionar aquest impacte, el Departament de Cultura de la Generalitat va impulsar dos estudis sobre les Falles d’Isil i l’Aquelarre de Cervera. L’encàrrec es va fer al consultor Toni González i s’emmarca en el desenvolupament de metodologies d’anàlisi de l’impacte econòmic de les activitats culturals. 

Els resultats mostren que aquests esdeveniments tenen una incidència apreciable en les economies locals. En el cas de les Falles d’Isil, la celebració representa aproximadament el 0,60 % del PIB anual de les Valls d’Àneu, mentre que l’Aquelarre de Cervera representa al voltant del 0,13 % del PIB de la comarca de la Segarra.

L’anàlisi també permet conèixer el comportament dels visitants durant les festes. A les Falles d’Isil la despesa mitjana dels assistents se situa al voltant de 64,42 € al dia, amb una distribució principal en restauració, allotjament i comerç local. A l’Aquelarre de Cervera la despesa mitjana és inferior, 29,43 € diaris, però mobilitza una activitat significativa en restauració i en la Fira del Gran Boc. 

Les dades mostren també la relació entre inversió pública i impacte econòmic generat. En el cas d’Isil, cada euro de subvenció pública genera aproximadament 45,94 € de despesa associada, mentre que a Cervera aquesta relació se situa al voltant de 35,25 € per euro invertit.

Més enllà de les xifres concretes, aquests estudis tenen una funció metodològica important. Permeten avançar en la construcció d’indicadors que ajudin a comprendre millor l’impacte de les activitats culturals en el territori i ofereixen eines per avaluar les polítiques públiques dedicades a la cultura popular.

La qüestió que s’obre és fins a quin punt aquests instruments poden contribuir a una millor comprensió del valor públic de la cultura. Les festes no només generen activitat econòmica. També construeixen identitat, cohesió comunitària i transmissió cultural, dimensions que sovint resulten més difícils de mesurar.
  

Idea central 

Les festes de cultura popular no només tenen valor simbòlic i comunitari, també generen impactes econòmics significatius en els territoris on se celebren.

Accés

PDFLes Falles d’Isil. Una anàlisi sobre l’impacte econòmic  i  L'Aquelarre de Cervera. Una anàlisi sobre l’impacte econòmic