Interacció

l debat de dijous a la tarda, moderat per la periodista Núria Ribó, ha abordat dos conceptes tan polisèmics com polèmics per al món local: la centralitat i la marginalitat. Localisme, universalitat, finançament, sostenibilitat, proximitat i diàleg entre municipis de grandàries diverses són aspectes que han aflorat en el decurs del diàleg.

Per aportar llum al tema, des de diversos angles territorials i àmbits culturals, han conversat la crítica d’art, comissària i directora de La Panera (Lleida), Glòria Picazo; la historiadora i directora d’Hangar (Barcelona), Tere Badia; l’escriptora i directora dels Museus de Sitges, Vinyet Panyella; el regidor de Cultura de la Garriga, Albert Benzekry; i el regidor de Cultura de Manresa, Joan Calmet. També ha intervingut el responsable de Perifèries, Rafael Tormo, en connexió des del País Valencià a través de l’Anella Cultural de la Generalitat.

Glòria Picazo ha explicat l’experiència de La Panera, un intent reeixit de programar art al marge del circuit barceloní que dóna molta importància a la tasca educativa. Tere Badia, en canvi, ha declarat que el concepte perifèric no es pot aplicar només a nivell territorial sinó també a la presència o visibilitat dels projectes culturals. I ha afegit que la tendència és convertir en centrals esdeveniments com el Sonar, que traspassen límits de la mateixa ciutat de Barcelona.

Vinyet Panyella s’ha queixat de la invisibilitat del fet cultural en el marasme turístic, especialment flagrant en el cas de Sitges, on només un 6% dels visitants afirmen que ho són per motius culturals. També ha instat les administracions a revisar la seva política de promoció turística perquè s’hi inclogui la cultura. Així mateix, ha explicat que des dels museus sitgetans s’aposta per les xarxes socials com a forma de promoció i per les xarxes de museus per unificar esforços.

Els dos regidors de Cultura presents al debat, Albert Benzekry i Joan Calmet, han reclamat més sensibilitat institucional per a la cultura al territori. En concret, Caudet s’ha queixat del poc suport al centenari de l’escriptor Joaquim Amat Piniella i ha posat la seva ciutat, Manresa, com a exemple d’experiències culturals autòctones i reeixides (el Teatre Kursaal, la Fira Mediterrània i el programa Tocats de lletra).

Des de València, Rafael Tormo ha aportat una visió més alternativa, ja que el col·lectiu que representa aposta pels espais de crítica, pel valor de l’antagonisme i per desocupar la cultura, és a dir, per no buscar la seva optimització.

El concepte de mecenatge ha provocat el dubte generalitzat dels participants al debat, que han apostat per vincular la cultura amb altres sectors perquè sigui sostenible. Com era de preveure, la precaritat econòmica actual ha marcat els darrers minuts del fòrum.

Una vintena de projectes

Entre el matí i la tarda de dijous s’han simultaniejat els debats i tallers amb la presentació de diversos projectes municipals: XICEP (Mollet), LaCol (Barcelona), Banc de Cultura (Tarragona), Barris creatius (Terrassa), Cultura a casa (Palma), Olvaneja (Olvan), Patrimoni (Castelló) o LH participa (L’Hospitalet) són alguns dels que s’han exposat a la Sala Raval del Teatre CCCB.