L’article de Philippe Teillet parteix d’una constatació que desplaça el debat habitual: l’absència de la cultura en el centre de la discussió política no és un accident recent, sinó una constant amb excepcions puntuals. El moment dels anys vuitanta apareix com una anomalia en què la cultura va ser intensament polititzada i mobilitzada com a recurs simbòlic. Fora d’aquest episodi, la cultura ha ocupat un lloc secundari en l’agenda política, amb una presència intermitent i sovint vinculada a altres interessos. Aquesta lectura permet entendre millor el gir progressiu cap a l’“esdevenimentialització” de les polítiques culturals.
