Apunts

  
Les polítiques culturals acostumen a parlar d’accés, participació o inclusió. Però molt menys sovint es pregunten qui produeix els relats culturals legítims, quines identitats hi tenen presència i quines continuen quedant fora dels circuits institucionals. El treball d’Imma Vilches sobre les dissidències LGTBI+ en les arts visuals contemporànies a Terrassa és valuós perquè desplaça la mirada cap aquí: no només cap a la cultura com a servei públic, sinó cap a la cultura com a espai de reconeixement simbòlic, construcció d’identitats i disputa política.
  

Theatre Green Book
 

Vivim en emergència climàtica. El teatre qüestiona, provoca i reflecteix les preocupacions d’una societat que s’enfronta a grans canvis i pot, per tant, exercir un paper fonamental per abordar la crisi climàtica. Si volem formar part de la conversa més important a la qual s’enfronta la humanitat cal que adaptem les pràctiques que s’han desenvolupat durant anys.

La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"
 

L'estudide PxLL s'ha centrat en la línia d'Ajuts a festivals o cicles musicals, en règim de concurrència competitiva, en les modalitats d'aportacions reintegrables i subvencions per al 2023 perquè és de les que disposa d'un pressupost més gran respecte a altres línies d'ajuts a la música.
 

  
L’article de David Márquez Martín de la Leona  parteix d’una constatació que travessa bona part del debat cultural contemporani: el canvi cultural es produeix en l’esfera social, però no es trasllada de manera automàtica al sector cultural. Aquest desfasament genera tensions estructurals que sovint adopten la forma de crisi, especialment visibles en el context europeu recent marcat per l’impacte acumulat de la crisi econòmica de 2008 i la pandèmia.