Apunts

La comunicació de la cultura als municipis

Els canvis, cada vegada més consolidats, en les tecnologies de la informació obren un ventall de reptes i d’oportunitats pel que fa a la comunicació de la cultura en el context municipal. Gràcies a aquestes tecnologies, les comunicacions socials, familiars i laborals han crescut exponencialment. Els nous mitjans trenquen la unidireccionalitat de la comunicació i faciliten el diàleg; apareixen plataformes virtuals que permeten la interacció entre els ciutadans i l’Administració d’una manera ràpida, directa, transparent i eficient; les eines disponibles faciliten la segmentació de la informació en funció dels interessos dels destinataris, etc.

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

En un article publicat l’any 2007, els professors Lefebvre i Sibertin-Blanc -citats i referenciats en les darreres setmanes en aquest bloc- feien una síntesi (sempre incompleta) de les tres etapes de desenvolupament per les que han passat les polítiques culturals als petits municipis francesos. La primera, la més bàsica, actuava principalment sobre el patrimoni cultural local i la promoció de la lectura, i ocasionalment en l’àmbit de les arts escèniques o l’ensenyament artístic. En una segona etapa es caracteritzava per la professionalització de la política cultural, sovint impulsada per càrrecs electes i associacions o emprenedors i voluntaris en municipis petits. I finalment la tercera etapa, en la que el municipi apostava per la promoció de la creació artística, sovint en la forma d’una residència d’artistes.

Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos 2016

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

Este informe estudia el mercado y la industria del videojuego en el mundo y sus previsiones de crecimiento. Además desarrolla un detallado enfoque de la industria en España y sus diferencias respecto a otros países. Se hace especial hincapié en la situación actual del desarrollo español, para terminar focalizándose en las tendencias más innovadoras y de futuro. 

L’Assumpta

Per què escriure de l’Assumpta? Ben coneguda com la Bailac. Perquè crec que és de justicia donar les gràcies a una persona que ha dedicat la seva vida professional al món de la cultura, i ho ha fet d’una determinada manera, amb grans i petits resultats. Toca ara perquè se’ns ha jubilat. No és gran però tot arriba.

Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera

Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera

Fa uns dies us vàrem presentar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un dels projectes culturals més importants de l’Alt Pirineu, però no l’únic. Uns 15 kilòmetres al sud d’Esterri d’Àneu (Lleida) hi trobem el petitíssim poble de Farrera, de 25 habitants, on tot i les dificultats hi brilla el Centre d’Art i Natura des de 1996.  El CAN de Farrera és la única entitat que dóna suport als creadors de la regió pirinenca en la seva vessant catalana, però a més de ser una residència que acull a investigadors i artistes, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors culturals del Pirineu, organitzant activitats de tota mena com exposicions, cursos, jornades o editant publicacions sobre diversos elements del territori.

Tuit de la setmana

"No s'han de construïr nous museus sinó fer més préstecs als petits" Agnes Gund @MontseCampsP

Estratègies i polítiques culturals rurals a Noruega

Hans Kjetil Lysgård | Journal of Rural Studies

En els darrers anys s’ha començat a produir, tant al context europeu com l’anglosaxó (Estats Units, Canadà i Austràlia), força literatura científica sobre les estratègies de desenvolupament rural basades en la cultura, tal i com es va fer durant els anys 80 i especialment els 90 amb les ciutats.

Als estudis i assajos sobre el paper de la cultura en el desenvolupament del entorns urbans es debatia sobre el paper que podia tenir la cultura, i els sectors econòmics que hi estan relacionats, en la transformació de les ciutats industrials en noves urbs postindustrials. Per la seva banda, la recent literatura sobre els entorns rurals s’ha centrat en l’evolució d’una economia basada en l’agricultura i la manufactura cap a un model que gira entorn del sector serveis, i en el canvi d’una cultura fins llavors orientada en la producció per una cultura de consum.

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2015

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Durant el 2015 els espais escènics municipals han destinat 8,3 milions d'euros a la contractació d'espectacles professionals, un 12% més que l'any anterior. Com a símbol de la recuperació, ha augmentat per primer cop des de l'any 2010 el caixet, situant-se en 4.686 euros de mitjana.

La Cultura com a origen dels moviments socials

Juanjo Puigcorbé, Diputat delegat de Cultura de Barcelona  | Entreacte, Revista d'arts escèniques i audiovisuals, 19 de setembre de 2016

Bon dia a tothom,

Com ja sabeu, ara fa tot just un any vaig deixar temporalment aquesta meravellosa professió d’actor en ser escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Poc després, el 31 de juliol també vaig ser nomenat diputat delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona. Al cap d’uns mesos, a les eleccions següents, els ciutadans van escollir un gran nombre de representants de la societat civil que es van presentar a les llistes del Parlament de Catalunya. Ciutadans, com jo, provinents d’altres camps i que hem donat un pas endavant per coresponsabilitzar-nos del mandat democràtic de la nostra ciutadania: la voluntat d’un canvi radical. I ho vam fer moguts per un motiu, que pot resumir-se en una paraula que tots els artistes coneixem prou bé: compromís. Compromís amb el país i amb el canvi que alguns desitgem. Tanmateix, un cop assolit aquest canvi, tornaré a lluitar per l’actor que sempre he desitjat ser.

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Ecomuseu de les Valls d’Àneu 

El #debat16 posa el focus sobre l’estat de la cultura als petits municipis perquè és una evidència que les persones que resideixen a les localitats més petites pateixen les conseqüències d’estar allunyats dels centres urbans, on es concentra no només l’activitat econòmica sinó també el poder polític.

Tot i que Catalunya és un país relativament petit i un pot desplaçar-se de punta a punta de la costa en poc menys de 3 hores i des del Pirineu occidental fins a les Terres de l’Ebre en 4 hores, viure en un petit municipi en una zona perifèrica i de difícil accés com el Pirineu té un impacte considerable sobre la relació entre els ciutadans i la cultura. Per aquest motiu, projectes com l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu tenen una gran importància ja que contribueixen, no només a recuperar un patrimoni etnològic característic, sinó també a millorar una oferta cultural molt limitada.