Apunts

Més de 315.000 persones van participar a les activitats d’Igualada Capital de la Cultura Catalana


S'han presentat les memòries de l'esdeveniment, que recullen la vitalitat cultural de la ciutat.
  

Igualada, en motiu de la seva capitalitat cultural, va mostrar durant el 2022 tot allò que la distingeix culturalment, posant de relleu la qualitat i la potencialitat del teixit associatiu, de les empreses culturals i dels equipaments de la ciutat, en el que va representar un renaixement cultural després de les restriccions de la Covid19.

Pep Salazar: 'Hauríem d’educar la classe política en la creativitat digital?

 

Entrevista a Pep Salazar, director del Festival Offf Barcelona, amb motiu del curs ‘Cultura digital. Implementació en les polítiques culturals’, que ha tingut lloc en format online els dies 23 i 25 de maig, organitzat pel CERC, hem entrevistat Pep Salazar, que ens ha parlat d’art digital, de la necessitat de posar-nos les piles en aquest àmbit i de com la digitalització està canviant la nostra manera d’entendre, percebre i assimilar l’art.

Es crea un nou cens per a professionals connexos amb el món de les arts com la gestió cultural o la mediació, entre molts altres


Es tracta d’un segon cens, que s’afegeix al Cens d’artistes de Catalunya, que incorpora totes aquelles professions com la gestió cultural relacionades amb el món de les arts i la creació cultural a Catalunya.
 

El Departament de Cultura i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han posat en marxa un nou cens obert a tots els oficis vinculats a l’artista i la creació que inclou totes les altres professions del sector cultural com ara l’edició de so, la producció, la comunicació, les finances, la distribució, la maquetació, el vestuari, l’escenografia, la gestió cultural o la mediació, entre molts altres.

Mesurar allò que la cultura fa: entre indicadors, límits i sentit


  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.
  

Cultura SOStenible: coratge per al canvi


El 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, i les Nacions Unides l’aprofiten per fer una crida a promoure mesures ambientals transformadores arreu del món.
 

Al llarg dels últims mesos s’han presentat en aquest mateix espai diversos exemples del gir cultural que està adoptant el discurs sobre l’emergència climàtica en el nostre entorn més proper.

Necessitats i compromisos de les diferents administracions en el camp de l’educació artística



Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

Cultura sense escala metropolitana: el Lluçanès com a laboratori de sosteniment


  
Llegits aquests textos, el Lluçanès apareix menys com un territori perifèric que com un espai on es fan visibles algunes de les tensions estructurals de les polítiques culturals locals. El treball mostra fins a quin punt la cultura en entorns rurals depèn d’equilibris fràgils entre teixit associatiu, cooperació municipal, infraestructures escasses i capacitat comunitària de sosteniment. Però també evidencia una qüestió més profunda: moltes de les categories habituals de la política cultural urbana resulten insuficients per llegir què passa realment en municipis petits.
  

El llenguatge museogràfic- The museographic language


L'experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l'efecte comunicatiu d'un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic.

Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es fa servir el llenguatge escrit, el resultat és un llibre. I si es fa servir el llenguatge musical, el resultat és una cançó. Les característiques pròpies de cadascun dels llenguatges fan que els seus productes siguin complementaris, significatius i no redundants entre si.

Arts visuals a l’espai públic. Quan s’esberlen les vitrines


En el decurs dels darrers anys s’ha estudiat abastament el concepte de democràcia cultural i les implicacions pel que fa a la participació activa de la ciutadania en el procés de la creació i difusió de la cultura. Una reivindicació que porta implícita la posada en valor d’espais artístics que queden fora dels marges institucionals preestablerts, una cultura que sobrepassa les parets dels teatres, els museus, els centres culturals, per tal de reconquerir l’espai urbà més proper i quotidià de la ciutadania: el carrer.

Portal GAUE


Us convidem a consultar el Portal GAUE de la Diputació de Barcelona amb la guia d'ajudes de la Unió Europea
 

La Guia d'Ajuts de la Unió Europea (GAUE) és un servei de l'Oficina d’Europa i Estratègia Internacional (OEEI) de la Diputació de Barcelona que recull informació sobre els principals fons de finançament europeu.