Interacció

  
El Pla d’acció cultural de Sant Just Desvern no parteix de la manca, sinó de la capacitat. La qüestió que planteja no és com activar la cultura, sinó com orientar-la en un municipi amb recursos, equipaments i capital social ja consolidats.
  

El Pla d’acció cultural de Sant Just Desvern s’inscriu en un context poc habitual en molts municipis: creixement demogràfic sostingut, alt nivell educatiu i una posició socioeconòmica molt favorable. Amb més de 20.000 habitants, una població altament formada i una renda mitjana entre les més altes del país, el municipi disposa d’unes condicions de partida que, sobre el paper, haurien de facilitar una política cultural sòlida.

A aquesta base s’hi afegeix una bona dotació d’equipaments i una estructura urbana que combina centralitat i proximitat amb espais naturals, amb potencial per a una oferta cultural diversa i descentralitzada. El municipi no parteix d’un buit. Parteix d’una acumulació.

Però és precisament aquí on el pla es torna interessant. El diagnòstic deixa entreveure una tensió clara: tenir recursos no garanteix tenir sistema.

Sant Just comparteix amb altres municipis metropolitans una condició estructural: la proximitat amb Barcelona. Aquesta proximitat facilita oportunitats, però també introdueix una competència directa amb una oferta cultural molt més potent, que dificulta retenir públics locals. La cultura municipal no opera en un ecosistema tancat, sinó en un mercat ampli on el municipi no té el control.

A això s’hi suma una altra qüestió rellevant. Malgrat el nivell educatiu i la capacitat econòmica de la població, el mateix document assenyala dificultats en la participació cultural de determinats segments, especialment joves i població nouvinguda. La disponibilitat de capital cultural no es tradueix automàticament en implicació.

El pla també posa sobre la taula una qüestió més profunda, que apareix quan es revisa la trajectòria recent. El PAC anterior no va ser aprovat ni assumit políticament. Aquesta dada és clau. No és només un antecedent. És una pista sobre la dificultat de consolidar una direcció estratègica compartida.

Des d’aleshores, s’han produït avenços parcials. Millores en formació, comunicació i alguns equipaments. Projectes rellevants com la Fàbrica d’Artistes o MONS han emergit, però la seva continuïtat ha quedat condicionada al finançament. Altres àmbits, com el suport a la creació o la difusió cultural, mostren avenços desiguals.

El resultat és un sistema que funciona, però que no acaba de consolidar una arquitectura clara. Hi ha activitat, hi ha recursos, hi ha projectes. El que no queda del tot resolt és la coherència del conjunt i la seva sostenibilitat en el temps.

En aquest sentit, el pla fa un moviment rellevant: reforçar el paper de l’Ajuntament com a agent articulador i apostar per la transversalitat i la col·laboració amb el sector . No és un gir menor. És el reconeixement que, en contextos de complexitat i abundància relativa, la clau no és tant produir més, sinó ordenar millor.

També és significativa la forta vinculació amb el Pla d’Acció Municipal 2023-2027, on la cultura apareix integrada dins una agenda més àmplia de cohesió, creativitat i desenvolupament econòmic. La cultura no queda aïllada. S’inscriu en una estratègia de municipi.

Llegit en conjunt, el Pla de Sant Just no és un document de desplegament ni de reconstrucció. És un document d’orientació. No es tracta tant de crear nous recursos, com de donar sentit als que ja existeixen. I això obre una pregunta que no és menor, especialment en municipis amb alta capacitat: quan la cultura ja té condicions materials, què és el que realment la fa avançar?
  

Plans d'acció cultural

Sant Just Desvern, 2025