Apunts

LAPIDARIUM (2)

"Si para algo sirve el arte -y yo soy de los que cree que sirve para muy poco- es para ayudarnos a convivir con la incertidumbre"

(Luís Pérez Oramas, director de la 30 Bienal de Sao Paulo, al "Babelia" de l'1 de setembre de 2012).

Economia i cultura: què proposa el concepte d’economia púrpura


  
En els darrers anys han aparegut diversos conceptes que intenten repensar la relació entre economia, sostenibilitat i societat. El model d’“economia púrpura” proposa incorporar la dimensió cultural en els processos econòmics i situar la diversitat cultural com un element central del desenvolupament sostenible.
  

La relació entre economia i cultura ha estat tradicionalment analitzada des del camp de l’economia de la cultura, que mesura l’impacte econòmic de les activitats culturals a través d’indicadors com l’ocupació o la contribució al PIB.

Experiències de Crowdfunding a l’Estat espanyol i Catalunya: Principals característiques, reptes i obstacles

 «El Crowdsourcing són contribucions financeres dels inversors on-line, patrocinadors o donants per finançar iniciatives amb ànim de lucre o sense ànim de lucre o empreses. Crowdfunding és una aproximació a recaptar capital per a nous projectes i negocis mitjançant la sol·licitud de contribucions d’un gran nombre de participants, seguint tres tipus de models de crowdfunding: (1) donacions, la filantropia i el patrocini on no s’espera un retorn financer, préstecs (2) i (3) inversió a canvi de capital, guanys o ingressos compartits..» p.6

X.net publica aquest informe sobre la situació del CrowdFunding en el marc del primer eix «Models sostenibles per al sector creatiu» del Fòrum de la Cultura Lliure (FCForum) que se celebra els dies 26 i 27 d’octubre a Barcelona en l’Arts Santa Mònica. 

Invertir en cultura: valor, finançament i política pública segons el Forum d’Avignon


  
L’informe De la créativité dans les modèles de financement de la culture del Forum d’Avignon defensa que la inversió cultural genera valor econòmic, social i simbòlic i proposa reformes per activar ecosistemes de finançament més sòlids.
  

 

La cultura requereix implicació personal i col·lectiva, recursos econòmics i voluntat política.

Una mosca volava per la llum?



Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.

Com deu ser el dia a dia dels habitants de la terra?



Un retrat coral del planeta filmat en un sol dia que converteix milers de persones anònimes en protagonistes d’un experiment cinematogràfic global.
  

Un cor sense escenari: quan la xarxa esdevé espai de creació col·lectiva


  
El Virtual Choir d’Eric Whitacre exemplifica com Internet transforma la localització, l’organització i l’abast de les pràctiques artístiques contemporànies.
  

 

El Cor Virtual, concebut i dirigit per Eric Whitacre, constitueix una de les primeres experiències massives de creació coral distribuïda digitalment.

Participació i cultura: repensar la qualitat democràtica des de les pràctiques culturals


  
Un informe impulsat per la Generalitat de Catalunya proposa ampliar el marc habitual de la participació ciutadana i situar la cultura com a espai central d’apoderament col·lectiu.

  

El document coordinat per Ferran Farré i Jordi Oliveras per a la Direcció General de Participació Ciutadana planteja tres girs conceptuals rellevants. En primer lloc, defensa eixamplar el camp de la participació incorporant la cultura com a territori estructural i no complementari.

De digitalitzar continguts a repensar la cultura: claus de la cultura digital


  
El dossier monogràfic De la digitalització de la cultura a la cultura digital de Digithum analitza com les tecnologies digitals no només transformen suports i canals, sinó la pròpia lògica de producció i participació cultural.
  

De la tele-llar a la cultura nòmada: mig segle de pràctiques culturals a Espanya


  
El sociòleg Antonio Ariño Villarroya, professor de la Universitat de València, reconstrueix l’evolució dels consums culturals des dels anys seixanta fins avui i replanteja els fonaments de les polítiques culturals contemporànies.
  

A Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad, Ariño analitza de manera sistemàtica enquestes i estadístiques elaborades durant més de cinquanta anys per institucions públiques i privades.