Apunts

Cultura i ciutadania: el valor polític d’allò quotidià

Publicat per Interacció el 21/09/2010 - 13:45

Hi ha documents que formulen preguntes que el sector cultural no ha acabat d’assumir del tot. 'Recondita armonia' n’és un. El text proposa entendre la cultura no com a conjunt d’activitats, sinó com a espai on es construeix la capacitat de les persones per actuar col·lectivament i intervenir en allò públic. Aquesta idea desplaça el focus: de l’accés a la cultura cap a la cultura com a condició de ciutadania. Rellegir-lo avui obliga a una pregunta que encara ressona: fins a quin punt les polítiques culturals estan pensades per produir programació o per generar capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)

Un informe del Consell d’Europa reivindica la cultura com a infraestructura democràtica i eina d’empoderament social

Entrada de blog

Cap a una cultura d’expressió: repensar polítiques en temps de participació digital

Publicat per Interacció el 21/09/2010 - 12:04

Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.

Entrada de blog

Amateurs, experts i educació musical: repensar qui fa música i per a què

Publicat per Interacció el 20/09/2010 - 14:42

Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.

L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal.

Entrada de blog

Cartografiar la participació: art, xarxes i espai social en l’era locativa

Publicat per Interacció el 20/09/2010 - 09:37

Una lectura de Efraín Foglia que explora com les tecnologies digitals i els mitjans locatius reconfiguren les pràctiques culturals i els models de participació.

Entrada de blog

Democràcia cultural: per què l’accés a la cultura és una qüestió política

Publicat per Interacció el 13/09/2010 - 13:42

Hi ha conceptes que s’han incorporat al llenguatge de les polítiques culturals fins al punt de semblar evidents. La “democràcia cultural” n’és un. El text de John Holden ajuda a desfer aquesta aparent obvietat i a situar-la en un terreny més precís: el de les condicions reals d’accés, participació i legitimitat. La seva aportació no és només conceptual. Obliga a mirar de prop una paradoxa que encara persisteix: la distància entre el finançament públic de la cultura i la seva distribució efectiva en la societat. Rellegir-lo avui és tornar a una pregunta que no ha perdut força: què vol dir, en termes concrets, fer polítiques culturals democràtiques. (n. de l'e., 2026)


Una lectura de John Holden que situa el valor de la cultura al centre del debat públic i defensa el paper clau de les polítiques culturals en la qualitat democràtica.

Entrada de blog

Relacions entre economia i cultura als municipis de la província de Barcelona

Publicat per Interacció el 20/07/2010 - 09:34

La cultura no només consumeix recursos públics, també en genera. L’informe sobre les relacions entre economia i cultura als municipis aporta una lectura que desplaça el debat: de la despesa a l’impacte, de la justificació simbòlica a l’evidència econòmica.