Apunts

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

S’ha publicat l’informe que recull els resultats de la segona edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Cultura, amb informació sobre el conjunt de l’actuació en cultura dels municipis que hi participen.

Els Cercles de Comparació Intermunicipal impulsats per la Diputació de Barcelona són un mètode de treball que permet mesurar, comparar i avaluar els serveis municipals a partir d’uns indicadors consensuats i d’unes sessions de reflexió i treball conjunt.

Girls in Lab es dedica a promoure l’accés i l’educació femenina en la tecnologia i la ciència. Organitzen hackatons i campus per atreure les noies cap a sectors professionals que actualment tenen, encara, poca representació femenina.

Aquí teniu un vídeo que mostra la importància d’acostar les TIC a les nenes, des de ben petites, perquè hi hagi un canvi real cap a la igualtat. Tal com ens recorden des de Girls in Lab, «cuantas más niñas tengan la oportunidad de interactuar con la tecnología a edades tempranas, habrá más mujeres profesionales en las TIC».

L’Observatoire, la revue des politiques culturelles

Els «geo-artistes» a estudi a la revista francesa l’Observatoire, un referent en matèria de polítiques culturals, que dedica un interessant monogràfic a les noves dinàmiques entre els artistes i l’espai públic i el territori, els nous tipus de col·laboracions i les noves situacions amb què s’hi troben la creació i la geografia urbana. El número 48 d’aquesta revista dedica, a més, un apartat especial a la darrera edició del Festival d’Avinyó.

Destaquem també l’article «Les enjeux de la reconnaissance publique des festivals», del sociòleg Emmanuel Wallon, sobre la determinació del rol dels festivals en les polítiques culturals, més enllà de la seva instrumentalització.