Destacats

El biòleg Carles Lalueza Fox, nou director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona


Entre els principals reptes que assumeix en aquesta nova etapa hi ha la construcció de les seus històriques al parc de la Ciutadella i la definició del futur Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya.
 

La comissió d’experts i expertes ha valorat que es tracta d’un científic de prestigi internacional, amb una sòlida trajectòria divulgadora. L’elecció s’ha basat en la seva visió estratègica, la capacitat de transformació i l’actitud innovadora amb relació a les col·leccions, la investigació i la divulgació. A més, ofereix la possibilitat d’impulsar la projecció internacional del museu, així com d’incorporar i mobilitzar la ciència al museu.

Cap a un nou model de cooperació cultural?


Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 18/01/2022
 

Aquesta setmana hem tornat a sentir parlar de cooperació, aquest àmbit de les polítiques públiques que havia pràcticament desaparegut de les agendes.  El MAEC ha presentat el projecte de nova Llei de la Cooperació per al Desenvolupament Sostenible y la Solidaritat Global que substituirà la de 1998, vigent fins ara, i que acompanyarà amb un nou Pla Director 2022-2025.

El paper de la cultura en la resiliència climàtica


 Comissió de Cultura de CGLU | Andrew Potts
 

Els artistes, les organitzacions i les institucions culturals tenen un potencial transformador com a agents que qüestionen els valors que condicionen els models de vida, econòmics i de consum, entre els quals s’inclou la nostra comprensió el medi ambient i la nostra relació amb l’entorn en profunditat, fent de la cultura un agent indispensable en l’acció climàtica.

L’acció climàtica necessita la cultura


Creative Carbon Scotland
 

La cultura juga un paper essencial per conscienciar la ciutadania en la conservació i protecció del medi ambient i per imaginar futurs alternatius de la mà dels projectes artístics i de la participació. En el Dia Mundial de l’Educació Ambiental reivindiquem el rol essencial de la cultura per facilitar el camí de la transició ecològica.

SHIFT Culture: recull bibliogràfic per abordar el canvi climàtic i la sostenibilitat des de la cultura


SHIFT Culture
 

Fer front al canvi climàtic, avançar cap a la igualtat de gènere i la inclusió social són alguns dels reptes clau als quals ens enfrontem en un context global de ràpida evolució i que es recullen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU. Tot i no comptar amb un ODS propi, la cultura i les arts juguen un paper fonamental en la configuració de les societats i molts experts han defensat el seu caràcter transversal i necessari per atènyer aquests objectius globals.

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.

Creative Carbon Scotland: una iniciativa referent per abordar el canvi climàtic


Creative Carbon Scotland
 

El canvi climàtic, originat en part degut al consum excessiu i la sobreexplotació dels recursos, és resultat, malauradament, de la forma en què vivim en aquest planeta. La sostenibilitat mediambiental és una qüestió urgent que el sector cultural no pot ignorar, en tant que és un altaveu que té la capacitat de reconduir l’opinió pública i les accions d’artistes, treballadors de la cultura, públics o dels responsables polítics.

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.

Els set sabers d’Edgar Morin i l’Agenda 2030


Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.