Destacats

Ciutats, cultura i creativitat: recepta per a la sostenibilitat i el creixement inclusiu


UnescoBanc Mundial
 

Sobre el potencial de les indústries cultures i creatives com a transformadores de les economies urbanes i els seus beneficis socials i econòmics no és la primera vegada que n’hem sentit parlar, especialment arran dels diversos estudis que presenten les seves estratègies com a recurs inestimable per a la recuperació de la pandèmia de la Covid-19 i la construcció d’entorns més resilients a escala local.

Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?


Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Combatre la crisi climàtica des de les arts escèniques i la música /NOU


  
La sostenibilitat obliga a repensar no només què fem, sinó també com ho produïm i ho fem circular
  

La crisi climàtica ja no interpel·la només els discursos culturals, sinó també les seves condicions materials. Com es produeix una obra, com es mou, amb quins recursos tècnics circula i quines infraestructures necessita són qüestions que formen part, cada cop més, del debat sobre sostenibilitat.

La Pahissa del Marquet, nou equipament cultural pluridisciplinari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac


Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, dissabte 5 de juny s’inaugura un nou equipament al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: la Pahissa del Marquet. Està situat en una antiga pallissa reformada que pertany al conjunt arquitectònic del Marquet de les Roques, edifici modernista protegit com a bé cultural situat a la Vall d'Horta, a Sant Llorenç Savall. 
 

Museus i canvi climàtic. A favor d’un món sostenible


El compromís social dels museus és prioritari per tal que aquests esdevinguin recursos públics significatius i d’utilitat en ple segle XXI. Així ho considera el Pla de Museus quan exposa la seva visió sobre com haurien de ser els equipaments museístics catalans d’aquí 9 anys, el 2030. En altres paraules, cada vegada són més les organitzacions que es fan seu el lema “el museu del futur serà social o no serà” alhora que disminueixen aquelles que persegueixen l’elitisme i l’aprovació d’un públic expert i reduït.

Presentació del projecte europeu The Europe Challenge


La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat participa al The Europe Challenge, una iniciativa que afronta alguns dels reptes europeus més urgents treballant en projectes d’implicació comunitària amb biblioteques d’arreu d’Europa. El tret de sortida del projecte serà un acte virtual que tindrà lloc aquest diumenge 9 de maig, coincidint amb la commemoració del Dia d'Europa.

ODS i patrimoni. El buit que cal omplir


És evident que el patrimoni cultural, natural, tangible i intangible juga un paper important en la contribució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’Agenda 2030; un pla d’acció per a les persones, el planeta i la prosperitat que busca enfortir la pau universal a través de la col·laboració entre països. De la mateixa manera, però, és ben sabut pels professionals del sector de la cultura i el patrimoni que l’Agenda 2030 no reconeix ni afirma plenament la importància de la cultura i el patrimoni com a motor i facilitador essencial del desenvolupament sostenible.

Museus i canvi climàtic. Passar a l’acció


 L’actual crisi de la covid-19 ha eclipsat les qüestions climàtiques en l’àmbit dels museus, però aquesta serà una tasca important pels museus durant els propers anys sense cap mena de dubte. (Nordisk Museologi, 2020,  p. 3)

Aquest número monogràfic de 'The Journal Nordic Museology' es dedica a la qüestió del canvi climàtic.

El Besòs serà un museu a l'aire lliure de biodiversitat


El projecte de recuperació, que s’iniciarà a Santa Coloma, inclourà un espai didàctic. Les actuacions permetran recuperar fauna i flora autòctones amb una bassa i espais d’aiguamolls.
 

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) engeguen un nou projecte de renaturalització del riu Besòs. Les administracions ja van apostar fa dues dècades per posar fi a la "claveguera" que representava el riu en aquell moment i des de llavors ja hi ha hagut moltes espècies que han tornat al seu hàbitat. "Hem retornat la vida al riu però no ens podem conformar", assegura l'alcaldessa, Núria Parlon. En els pròxims anys s'invertiran prop de 7 MEUR -arribant també a Montcada i Reixac- per afavorir que les espècies continuïn 'recolonitzant' el riu. Es crearà entre d'altres una llacuna didàctica i noves zones de vegetació per afavorir la regeneració de tots els ecosistemes.

Activisme a través de l’Art per el Canvi Climàtic | Activism through Art for Climate Change

Xarxa Glocal Associativa d'Artistes & Acció Ecosocial | www.ataec.com | @ataeccom | https://ataec.wordpress.com/

CAT |

A escala global, passem per un punt d’inflexió o de transició important. La contaminació ambiental ha posat en risc el planeta i ens ha situat en una nova era, l’antropocè. Aquest terme va ser encunyat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, qui, el 2007, assenyalaria els anys cinquanta com l’inici de la gran acceleració dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.

Per a molts experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir d’aquest moment. Consideren que durant 70 anys, l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles per parlar d’una nova subdivisió cronològica.