Hackejar la cultura: experimentar abans que programar


  
Llegida avui, la guia no és només una eina per organitzar activitats. És un símptoma d’un canvi més profund: el pas d’una cultura basada en la programació i la mediació institucional a una cultura que incorpora l’experimentació oberta, la reutilització i la col·laboració com a formes de producció. (n. de l'e., 2026)
  

Es proposa com a lectura prèvia a  Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió, una edició de les jornades que  explorarà les transformacions derivades de la digitalització, la innovació oberta i les noves formes de producció de coneixement. Més enllà de les orientacions pràctiques per organitzar una hackató, el document reflecteix un desplaçament de fons: el pas d’una cultura centrada principalment en la programació i la difusió cap a una cultura que incorpora l’experimentació, la reutilització i la col·laboració com a formes de creació i d’activació del patrimoni cultural.

Què pot aportar una hackató al sector cultural? La guia Hacking Culture, impulsada en el marc del projecte Europeana Space, parteix d’aquesta pregunta per explorar l’ús d’aquest format en institucions i projectes culturals.  El document recull aprenentatges derivats de diverses experiències europees, especialment del bootcamp d’Amsterdam de 2015, i proposa un conjunt de recomanacions per organitzar hackatons orientades a la reutilització de recursos digitals culturals. 

El punt de partida és clar: una hackató ja no és només un esdeveniment per a programadors. El terme “hack” s’entén aquí en un sentit ampli, vinculat a l’experimentació, al joc i a la capacitat de trobar usos nous a materials existents. Aquesta idea connecta amb la cultura hacker, basada en la curiositat i en la voluntat d’explorar els límits dels sistemes per generar resultats inesperats. 

Traslladat a la cultura, això implica un desplaçament important. Els continguts patrimonials deixen de ser només objectes a preservar o exhibir, i passen a ser matèria primera per a la creació, la reinterpretació i fins i tot el desenvolupament de nous models de negoci. 

La guia insisteix en aquest potencial, però també en les condicions perquè funcioni: definició clara d’objectius, accés a dades i continguts digitals, diversitat de perfils participants i capacitat de continuïtat més enllà de l’esdeveniment puntual. No hi ha un format únic, i això és part de la seva força. 

Les hackatons són una manera d’activar la cultura digital basada en l’experimentació, la reutilització i la col·laboració.


  
  

Referència 

Jansen-Dings, I., Van Dijk, D., i Van Westen, R. (2017). Hacking culture: A how to guide for hackathons in the cultural sector. Waag Societ

Text complet (pdf)