Interacció

Cultural trends ׀ Carol Scott (coord.)

Número especial que analitza com mesuren països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i el Regne Unit el concepte de valor cultural. S’hi comparen els sistemes de mesura i avaluació implementats per cada país i n’assenyalen les similituds i les diferències. Mentre que els models aplicats per Austràlia i Nova Zelanda posen l’èmfasi en els beneficis socials i identitaris de la cultura, el Canadà incideix en el seu valor econòmic. El sistema adoptat pel Regne Unit va més enllà i avalua no només les activitats promogudes des del sector públic sinó que incorpora també activitats promogudes des del sectors empresarials, amateurs i del tercer sector. Aquest model té molt en compte, a part de les externalitats socials i econòmiques, els beneficis que la cultura genera en les persones. En tots els casos s’assenyala que la cultura pot aportar tant a les societats com als individus uns beneficis que no es poden aconseguir a través de cap altre via. Tots els autors remarquen la importància de facilitar una comprensió clara del veritable significat i valor únic de la cultura.

El número, titulat “Emergingparadigms: national approaches for measuring cultural value” recull també les tensions entre la tendència d’alguns governs cap a l’adopció de polítiques instrumentals i sistemes economètrics de mesura i avaluació en el sector de la cultura, i les directrius d’una Nova Gestió Pública que aposta per sistemes de mesura holístics que tinguin en compte els valors intrínsecs i admetin dades qualitatives. Segons els autors, aquesta segona tendència permet forjar un coneixement més ampli de la legitimitat dels beneficis intrínsecs de la cultura i evidencia la necessitat d’establir mecanismes de diàleg amb els sectors culturals i amb els públics i/o ciutadans.

Així, el primer article analitza el marc d’avaluació del sistema nacional d’indicadors culturals a Austràlia, anomenat ‘Vital Signs’, que sorgeix de la preocupació del  govern australià  per realitzar una distribució equitativa del finançament cultural en un país amb poca població distribuïda en un àrea geogràfica molt gran. El factor clau d’aquest model és la particularitat de les condicions locals. Per la seva banda, el segon article analitza el model adoptat per Nova Zelanda, que reflexiona sobre què significa la cultura en termes d’identitat nacional. Els dos models es centren molt els múltiples impactes socials relacionats amb el compromís, la identitat, la cohesió social, la diversitat i el benestar social. El tercer article recull el cas del Canadà que aposta més per la dimensió econòmica de la cultura i adopta un model diferent a l’hora de mesurar el valor cultural. El govern federal canadenc, davant la situació de crisi econòmica global i el seu impacte en el creixement domèstic, opta per integrar la cultura en la seva estratègia de recuperació econòmica. El factor clau d’aquest sistema és saber quins béns i serveis pot produir la cultura, quin finançament públic cal invertir-hi i quin retorn poden produir a l’economia.

Mentre que aquestes tres primeres aproximacions nacionals han estat promogudes des d’agències públiques i aborden els beneficis econòmics i socials que se’n deriven de la inversió pública en cultura, el quart article presenta el projecte ‘Cultural value project’, desenvolupat al Regne Unit, que té els seus orígens en l’àmbit acadèmic i proposa una definició de cultura que va més enllà de les activitats finançades amb diners públics i que té molt en compte les repercussions de les experiències culturals en les persones.

Sumari

Cultural trends, volume 23, Issue 2, June 2014

Si sou membre d'Interacció,  per fer peticions d’articles escriviu un missatge a: cidoc@diba.cat

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris