Interacció

  
L'aprovació de l'Agenda 2030 va anar acompanyada d'un esforç notable per situar la cultura com el quart pilar del desenvolupament sostenible. Organismes com la Unesco o CGLU han defensat que les polítiques culturals contribueixen de manera transversal als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquest article parteix d'aquesta premissa, però decideix sotmetre-la a contrast empíric. La pregunta és directa: els municipis que destinen més recursos a la cultura compleixen millor els ODS?

Els autors analitzen 88 municipis espanyols de més de 80.000 habitants o capitals de província, que representen aproximadament la meitat de la població espanyola. Combinen els indicadors municipals dels ODS elaborats per SDSN-Espanya amb dades sobre despesa cultural, nivell educatiu, característiques socioeconòmiques i variables polítiques. L'objectiu és identificar quins factors expliquen millor el grau de compliment dels ODS a escala local.

La hipòtesi inicial és coherent amb bona part de la literatura: si la cultura reforça la cohesió social, la participació, la identitat col·lectiva o la sensibilitat ambiental, una major inversió cultural hauria d'afavorir el desenvolupament sostenible. Tanmateix, els resultats no confirmen aquesta expectativa. La despesa municipal en cultura, mesurada com a percentatge del pressupost no financer, no mostra una relació positiva amb el compliment dels ODS. En alguns models apareix fins i tot una associació negativa.

En canvi, el nivell educatiu de la població emergeix com el factor culturalment més rellevant. Els municipis amb una proporció més elevada de població amb estudis superiors presenten un millor nivell de compliment dels ODS. Els autors interpreten que l'educació afavoreix la consciència ambiental, incrementa la demanda ciutadana de polítiques sostenibles i facilita l'adopció institucional d'aquestes polítiques. Des d'aquesta perspectiva, la cultura no actua principalment a través del consum cultural o de la despesa pública, sinó mitjançant la formació de capacitats socials i cíviques.
  

L'estudi conclou que el nivell educatiu de la població explica millor el compliment dels ODS que la intensitat de la despesa cultural municipal.
  

L'anàlisi incorpora també altres factors explicatius. Les taxes d'atur i l'elevada densitat urbana apareixen associades negativament al compliment dels ODS, mentre que la grandària poblacional hi mostra una relació moderadament positiva. Per contra, variables habitualment presents en aquest tipus d'estudis, com la ideologia del govern municipal, la fortalesa política de l'executiu o el gènere de l'alcaldia, no presenten efectes estadísticament significatius.

La interpretació que ofereixen els autors és especialment interessant. Proposen que una part de la despesa cultural local continua orientada cap a activitats de gran visibilitat política però amb una incidència limitada sobre la sostenibilitat. Arriben a parlar de polítiques de "bread and circuses" per referir-se a esdeveniments orientats al rendiment electoral immediat més que no pas a la construcció de ciutadania sostenible. Davant d'això, defensen reforçar les inversions en patrimoni, creativitat i educació, àmbits que consideren més alineats amb els objectius de l'Agenda 2030.

Ara bé, aquest és també el principal límit interpretatiu de l'article. La variable utilitzada per representar la cultura és exclusivament la despesa cultural municipal. Aquesta decisió metodològica simplifica un fenomen molt més complex. El fet que la despesa no correlacioni amb els ODS no implica necessàriament que la cultura no hi contribueixi, sinó que el volum pressupostari és un indicador insuficient per captar-ne els efectes. La qualitat de les polítiques culturals, la seva orientació, les formes de participació, les xarxes comunitàries o la seva articulació amb altres polítiques públiques queden fora de l'anàlisi.

En aquest sentit, l'estudi posa en evidència una tensió que travessa bona part del debat contemporani sobre cultura i desenvolupament sostenible. La cultura és àmpliament reconeguda com un factor transversal del desenvolupament, però continua essent difícil demostrar-ne empíricament els efectes mitjançant indicadors pressupostaris convencionals. Més que refutar el paper de la cultura, aquesta recerca mostra les limitacions dels instruments habituals amb què intentem mesurar-lo.
  

Referència 

Benito, B., Guillamón, M.-D., Ríos, A.-M., i Cifuentes-Faura, J. (2025). The relationship between culture and sustainable development goal compliance at the municipal level. Sustainable Development, 33(1), 333–348. https://doi.org/10.1002/sd.3128