Com mesurar allò intangible: quatre models internacionals per entendre el valor cultural

El número especial de Cultural Trends, coordinat per Carol Scott, compara sistemes nacionals d’avaluació cultural i revela visions divergents sobre què significa realment “valor”.

Aquest monogràfic, titulat Emerging paradigms: national approaches for measuring cultural value, analitza com diferents països conceptualitzen i mesuren l’impacte de la cultura. L’estudi compara els models d’Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i el Regne Unit, i evidencia que no existeix una metodologia universal sinó aproximacions condicionades per contextos polítics, territorials i conceptuals.

Els casos australià i neozelandès situen el focus en els beneficis socials, identitaris i comunitaris. El model canadenc prioritza l’anàlisi econòmica i integra la cultura dins estratègies de creixement i recuperació. El sistema britànic amplia el camp d’estudi i inclou activitats provinents de sectors públics, privats i comunitaris, incorporant també dades qualitatives sobre experiència personal i impacte vital.

El volum assenyala una tensió estructural entre dues tendències d’avaluació. D’una banda, enfocaments instrumentals basats en mètriques econòmiques. De l’altra, marcs holístics que reconeixen valors intrínsecs, socials i subjectius. Els autors defensen que aquesta segona via facilita una comprensió més completa de la legitimitat pública de la cultura i reforça el diàleg amb sectors culturals i ciutadania.

Idea central 

Mesurar el valor cultural implica decidir prèviament què entenem per cultura i quin tipus de beneficis considerem rellevants.

Accés

Sumari: Cultural trends, volume 23, Issue 2, June 2014 [2]

Si sou membre d'Interacció,  per fer peticions d’articles escriviu un missatge a: cidoc@diba.cat