governança cultural

Processos de decisió, coordinació i participació que intervenen en la definició de l’acció cultural pública. Criteri S’aplica a continguts que analitzen relacions entre administracions, institucions, sector cultural i ciutadania, així com models de governança multinivell o col·laborativa.

Espais comunitaris en suspens: impacte i reconfiguració de la cultura gestionada des de la proximitat


  
L’article de Santiago Eizaguirre analitza els efectes de la pandèmia sobre un àmbit sovint lateral en les polítiques culturals, però central en la pràctica cultural real: els espais i projectes que operen des de la gestió comunitària. El punt de partida és clar: aquests espais no són només llocs de producció cultural, sinó dispositius de relació, governança i acció col·lectiva, i és precisament aquesta condició la que la pandèmia va tensionar amb més intensitat.
  

Els comuns culturals entre la institució i l'autogovern comunitari



El debat sobre els comuns culturals no només qüestiona les formes de gestió de la cultura, sinó també la manera com s'entén l'interès general i el paper de les institucions públiques. Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) francès, publicat el 2020, se situa en aquest punt d'inflexió i planteja una pregunta encara molt vigent: com poden els poders públics donar suport als comuns culturals sense neutralitzar-los?

Les polítiques culturals també han d'aprendre a habitar

  
  
  
Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre la transició ecològica fora dels àmbits habituals de l'energia o l'urbanisme. La seva hipòtesi és que la cultura no només pot contribuir a comunicar els canvis, sinó que és una condició perquè les societats aprenguin a habitar d'una altra manera els territoris. Escrit en plena crisi sanitària i ecològica, el document combina prospectiva, assaig i propostes de política pública per imaginar com podria transformar-se l'acció cultural davant els reptes climàtics.

Els drets culturals i la cultura “co”, bases per a la reactivació cultural de Granollers


  

El document defensa que la cultura no pot continuar operant com un sistema aïllat dins l’administració, sinó que ha de travessar el conjunt de polítiques municipals. Aquesta mirada implica assumir-la com a quart pilar del desenvolupament sostenible i com a condició per a processos de transformació real.

El valor del pla rau en aquesta presa de posició. La reactivació no es planteja com un retorn a l’estat anterior. Es planteja com una oportunitat per redefinir el paper de la cultura en la ciutat. A Granollers, la qüestió no és només recuperar el que s’ha perdut. És decidir què ha de canviar perquè la cultura deixi de ser perifèrica i passi a ser estructural. (n. de l'e., 2026)


S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19, un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del CERC i de Conexiones Improbables.
 

Observar per transformar: els observatoris culturals com a dispositius d’innovació


  
L’article de Raúl Abeledo Sanchis (2022) situa els observatoris culturals en un moment de crisi sistèmica i transformació global en què la cultura adquireix una centralitat renovada dins les polítiques públiques. En aquest context, els observatoris emergeixen com a espais híbrids entre recerca, acció i mediació, amb una funció que va més enllà de la simple producció d’informació. La seva raó de ser es vincula a una mancança persistent: la feblesa de l’avaluació estratègica en els processos de planificació pública, sovint relegada a un paper marginal malgrat la seva importància per orientar decisions.
  

Mesurar la cultura, un pas més a prop

El passat 23 d'octubre es va presentar, després d'anys de treball, l'informe Measuring the Cultural and Creative Sectors in the EU (final report). El projecte, encarregat per la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, tenia per objectiu elaborar un marc estadístic unitari per mesurar l'anomenat sector cultural i creatiu a tots els països de la Unió Europea (UE).

Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró




Hi ha textos que no proposen un model tancat sinó una manera de mirar. Col·lectiva75 s’escriu des d’aquesta posició: la d’algú que ha treballat en cultura local i que, a partir d’aquesta experiència, prova d’entendre què funciona, què es trenca i què caldria reorientar. El llibre defensa una cultura feta des de la cooperació, l’associacionisme i la barreja de pràctiques, en un moment en què moltes polítiques tendeixen a fragmentar-se en sectors i especialitzacions. Rellegir-lo avui permet reconnectar amb una idea exigent: que el valor de la cultura no es construeix només en els projectes, sinó en les relacions que és capaç de teixir. (n. de l'e., 2026)
  

Com podem engegar un procés participatiu dinàmic? Algunes idees sobre participació i intel·ligència col·lectiva


 

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Desigualtats persistents i noves mirades: el gènere en el sistema cultural


  
El monogràfic Cultura i gèneres. Trajectòries professionals, polítiques i gestió cultural articula un camp de recerca que, malgrat la seva consolidació en l’agenda internacional, continua marcat per asimetries profundes i per una implementació encara parcial en les polítiques culturals. El punt de partida és inequívoc: les desigualtats de gènere travessen de manera estructural el sistema cultural, des de les trajectòries professionals fins als processos de reconeixement, visibilitat i accés als recursos.
  

Banc de Bones Pràctiques en cultura: projectes culturals per inspirar, estimular i sumar


  
  

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.