governança cultural

Es tracta d’un segon cens, que s’afegeix al Cens d’artistes de Catalunya, que incorpora totes aquelles professions com la gestió cultural relacionades amb el món de les arts i la creació cultural a Catalunya.
 

El Departament de Cultura i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han posat en marxa un nou cens obert a tots els oficis vinculats a l’artista i la creació que inclou totes les altres professions del sector cultural com ara l’edició de so, la producció, la comunicació, les finances, la distribució, la maquetació, el vestuari, l’escenografia, la gestió cultural o la mediació, entre molts altres.

  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.
  

Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

  
Llegits aquests textos, el Lluçanès apareix menys com un territori perifèric que com un espai on es fan visibles algunes de les tensions estructurals de les polítiques culturals locals. El treball mostra fins a quin punt la cultura en entorns rurals depèn d’equilibris fràgils entre teixit associatiu, cooperació municipal, infraestructures escasses i capacitat comunitària de sosteniment. Però també evidencia una qüestió més profunda: moltes de les categories habituals de la política cultural urbana resulten insuficients per llegir què passa realment en municipis petits.
  

  
Aquest informe mostra com les institucions patrimonials franceses intenten reformular el seu paper davant l'emergència dels drets culturals, la participació ciutadana i la diversitat patrimonial. El seu interès no rau tant en oferir respostes definitives com en fer visible un desplaçament institucional: el patrimoni deixa de ser només un objecte de conservació per convertir-se també en un camp de negociació democràtica.  
  

 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

  
El document recull el treball del Grup 5 del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) dedicat als temps de la cultura. En lloc d'elaborar un informe convencional, els autors opten per una galeria de converses amb responsables polítics, directors d'institucions, investigadors i responsables associatius per explorar una mateixa pregunta: com poden els actors culturals articular temporalitats que sovint entren en conflicte?