Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró
Hi ha textos que no proposen un model tancat sinó una manera de mirar. Col·lectiva75 s’escriu des d’aquesta posició: la d’algú que ha treballat en cultura local i que, a partir d’aquesta experiència, prova d’entendre què funciona, què es trenca i què caldria reorientar. El llibre defensa una cultura feta des de la cooperació, l’associacionisme i la barreja de pràctiques, en un moment en què moltes polítiques tendeixen a fragmentar-se en sectors i especialitzacions. Rellegir-lo avui permet reconnectar amb una idea exigent: que el valor de la cultura no es construeix només en els projectes, sinó en les relacions que és capaç de teixir. (n. de l'e., 2026)
Transversalitat
La transversalitat no és només una consigna. Implica traçar relacions entre teixits diversos i assumir una pràctica cultural basada en connectar allò que sovint es treballa per separat. Vol dir cosir comunitats, espais i llenguatges diferents a partir d’un fil compartit: la memòria i la voluntat d’un projecte comú on hi hagi lloc per a la diversitat.
Aquesta mirada qüestiona enfocaments centrats en la segmentació extrema, els mercats de nínxol o l’especialització com a únic horitzó. Si el repte és construir futurs culturals compartits, el traç difícilment pot ser homogeni. Ha de ser plural, barrejat i, en certa manera, impur. Més proper a la complexitat de la vida que no pas a lògiques excessivament ordenades.
Aquestes idees travessen Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró, d’Eloi Aymerich Casas, una obra situada entre l’assaig i el dietari. A partir de l’experiència directa, del coneixement del món local i de l’activisme cultural, el llibre revisa pràctiques, identifica límits i apunta possibles vies de millora. Hi apareix amb força la defensa de les cooperatives i dels projectes nascuts de l’associacionisme com a motors per sostenir la vida cultural.
El punt de partida és Mataró, però la reflexió no es queda en l’àmbit local. Des d’aquesta escala, l’autor planteja una manera de fer que aspira a tenir sentit més enllà del territori immediat. En un context marcat per dinàmiques globals que afecten les realitats locals, es defensa la capacitat dels municipis per generar processos que reforcin la seva singularitat i, alhora, dialoguin amb altres contextos. L’acció col·lectiva hi apareix com una peça clau, tant des del cooperativisme com des de l’associacionisme.
En aquest marc, la reivindicació de l’acció col·lectiva pren un sentit polític clar. No es presenta només com una opció, sinó com una necessitat davant problemes que desborden les respostes individuals. La cultura no queda al marge d’aquesta lògica. Els projectes compartits, les pràctiques comunitàries i les formes d’organització col·lectiva continuen sent eines eficaces per incidir en la realitat.
Aquesta perspectiva es vincula directament amb la defensa dels drets culturals. Garantir-los no es limita a facilitar l’accés, sinó que implica reconèixer la capacitat de les persones per participar, crear, decidir i contribuir a la vida cultural de la comunitat. En aquest sentit, els drets culturals esdevenen un element central per sostenir una consciència col·lectiva.
El llibre es concreta en un manifest de 75 idees que aposta per la pluralitat i que dibuixa, des d’unes coordenades hiperlocals, un horitzó cultural per a Mataró. Un horitzó que es pensa alhora en clau metropolitana, catalana, mediterrània i europea. Hi emergeix una idea de cultura viva, oberta i amb marge per a la improvisació, entesa com una condició per a la llibertat i la capacitat de reinventar-se.
Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic CERCles especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.
Aymerich i Casas, E. (2022). Col·lectiva 75: Idees i coordenades per una cultura a Mataró. Voliana.

1 comentari
El llibre d’Eloi Aymerich s’inscriu en una tradició específica: la reflexió que neix de la pràctica local i que s’elabora des de dins dels processos culturals municipals i comunitaris. No respon a la lògica d’un manual ni d’un informe tècnic, sinó que adopta una forma híbrida que combina experiència, mirada crítica i voluntat propositiva. Parteix de Mataró, i al mateix temps desborda el cas local per obrir preguntes que poden ressonar en altres contextos.
El seu interès no depèn de l’actualitat immediata ni d’un cicle concret. El nucli del text: la defensa d’una cultura construïda des de la cooperació, la transversalitat i l’associacionisme, manté vigència i dialoga amb debats actuals sobre fragmentació i governança cultural. La idea de teixir ponts entre comunitats i de qüestionar la hiperespecialització sectorial situa el llibre en una línia de discussió que continua oberta.
En aquest sentit, aporta un element poc habitual en l’ecosistema d’Interacció: una veu situada, amb densitat d’experiència, que no parla des de l’abstracció sinó des de la pràctica acumulada. Aquesta posició li dona capacitat d’interpel·lar directament els tècnics culturals, perquè apunta a decisions concretes i a formes de fer, més enllà dels marcs conceptuals.