governança cultural

Processos de decisió, coordinació i participació que intervenen en la definició de l’acció cultural pública. Criteri S’aplica a continguts que analitzen relacions entre administracions, institucions, sector cultural i ciutadania, així com models de governança multinivell o col·laborativa.

L’art d’enraonar en els festivals de pensament


És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

Un museu que es construeix mentre navega


  
Aquest article resulta especialment interessant perquè mostra una dimensió sovint poc visible dels processos participatius als museus: aquella que no neix d’un programa formal ni d’un òrgan establert, sinó de la necessitat, la confiança i les relacions construïdes al llarg del temps. A partir de l’experiència del Museu Marítim de Mallorca, Albert Forés descriu com una situació de bloqueig administratiu es transforma en una oportunitat per activar xarxes professionals, associatives i ciutadanes capaces de sostenir un projecte expositiu.

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals



  
Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.
 

Més pressupost no és més política cultural


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.
  

Cultura amb impacte social o institucions en cerca de legitimitat?


  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats de gènere en ciència i tecnologia



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

Nou web que aglutina les subvencions culturals de totes les administracions


 
La Mancomunitat Cultural posa en marxa un nou portal que permet accedir a les subvencions culturals de totes les administracions.

Governar la cultura sense confondre rols


  
Les relacions entre responsables polítics i equips tècnics formen part d’aquells debats permanents de la gestió cultural que gairebé mai acaben de resoldre’s. L’article de Mikel Etxebarría Exeita, publicat a Periférica Internacional el 2023, aborda aquesta qüestió des d’una perspectiva poc habitual: no des de la teoria abstracta de la governança cultural, sinó des de l’experiència acumulada dins l’administració pública.
  

Francesc Muñoz: ‘Els centres culturals polivalents han de ser llocs de sostenibilitat i resiliència’


Amb motiu del curs ‘La polivalència dels centres culturals. Un valor en alça’, que ha tingut lloc els dies  27 i 28 del passat mes de novembre, hem entrevistat Francesc Muñoz, que n’ha estat el docent.

Geògraf de formació i professor del Departament de Geografia de la UAB, Muñoz s’ha especialitzat en processos d’urbanització, plans d’urbanisme i equipaments, amb una visió global que no el fa perdre mai de vista els reptes que els centres culturals han d’entomar. Uns centres que, segons el seu parer, han de “trobar un equilibri entre la polivalència i la no ambivalència”. Aquest és el resultat de la conversa que hi hem mantingut.