governança cultural

  
La cultura comunitària ha anat adquirint un pes creixent en les polítiques culturals dels darrers anys. Aquest desplaçament no consisteix només a incorporar pràctiques participatives, sinó a repensar quins dispositius institucionals poden sostenir processos artístics col·laboratius sense reduir-los a una programació convencional.

El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

  
  
La Diputació de Barcelona participa en el nou Observatori de la Cultura de Catalunya que ha creat la Generalitat, una plataforma pública dedicada a recollir, elaborar i posar a l’abast de la ciutadania el conjunt de dades i informacions relatives a la vida cultural del país i a l’exercici dels drets culturals. L’Observatori també té com a objectiu donar informació transparent sobre els recursos públics dedicats a la cultura i avaluar-ne els impactes i el retorn social que produeixen.

  
L’article parteix d’una constatació que travessa bona part de les polítiques culturals locals contemporànies: la cultura ha esdevingut central en els processos de transformació urbana, però ho ha fet des d’una posició ambigua, sovint desarticulada i plena de tensions internes. En aquest marc, la xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona es presenta com un cas especialment revelador per analitzar com es materialitzen aquestes contradiccions en els equipaments de proximitat.
  

El Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat ha posat en marxa aquesta nova eina amb informació de l’impacte real d’aquests fons a Catalunya, que permet consultar com s’han distribuït aquests recursos a Catalunya, en convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol
 

  
El text reconeix el dret de totes les persones a accedir a la cultura, a participar-hi i a gaudir d’una educació artística al llarg de tota la vida. També defineix i organitza el Sistema Cultural de Catalunya per tal de garantir i desenvolupar els drets culturals i fixa el pressupost del Departament de Cultura en un mínim del 2% dels comptes de la Generalitat 

  
L’article de Tena Busquets proposa una lectura situada sobre el paper de l’administració pública en el sosteniment de les arts en viu, construïda des de la pràctica quotidiana dels equipaments escènics municipals. El text parteix d’una experiència concreta, les xarxes de teatres públics i les dinàmiques de cooperació territorial a les comarques de Girona, per situar una tensió de fons que travessa avui les polítiques culturals: la distància entre unes estructures institucionals hereves de l’estat del benestar i unes pràctiques artístiques que operen cada cop més en clau relacional, comunitària i contemporània.