gestió cultural

A Art-Xipèlag estam molt contents d'organitzar un curs que pensam pot resultar molt atractiu i útil per als diferents professionals de la cultura. Es tracta d'un curs sobre Comunicació Digital de l'Art. Creiem que tant important com realitzar una bona obra artística o un bon projecte cultural és fer-ne una bona comunicació i difusió. Si el que fem no arriba al públic servirà de poc fer la feina i moltes vegades el professional no coneix prou eines per a aconseguir-ho.

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social”

  
Els dos textos plantegen una crítica directa a una pràctica estesa en el sector cultural: l’ús sistemàtic del contracte per obra o servei com a fórmula habitual d’ocupació. El punt de partida és clar: allò que jurídicament hauria de ser excepcional s’ha convertit en norma. El sector cultural no és una excepció dins del mercat laboral, sinó un espai on aquesta distorsió es fa especialment visible.
  

  
L’estadística de despesa en cultura de l’administració local a Catalunya de 2013 ofereix una base sòlida per entendre el pes real de la cultura dins l’acció pública local. No és només una fotografia pressupostària. És, sobretot, una manera de veure com es distribueixen les prioritats, quins àmbits es consoliden i quines tensions travessen el sistema cultural en un context de crisi.
  

    
Què vol dir activar el patrimoni en una ciutat que ja en té molt? El Pla de dinamització del patrimoni cultural de Terrassa no parteix de la manca, sinó de l’abundància. I és aquí on apareix la qüestió de fons: com es passa de conservar a activar, de tenir patrimoni a fer-lo operar realment en la vida cultural i econòmica de la ciutat.
  

Fundación Contemporánea

La qualitat de la programació cultural ha augmentat en quasi totes les comunitats autònomes i tornen a encapçalar el rànquing Madrid (86%), Catalunya (80%), el País Basc i Andalusia (35%). En canvi, no es pot dir el mateix pel que fa a la innovació. Madrid i Catalunya tornen a ser les comunitats culturalment més innovadores però han sofert en aquest paràmetre baixades de 4 punts fins al 74% en el cas de Madrid i 67% en el de Catalunya. El País Basc, en canvi, en tercera posició, ha pujat lleugerament del 46 al 47%. Andalusia és la comunitat que més ha millorat en aquest àmbit, amb una pujada de 7 punts (del 21 al 28%). Segons l’Observatori, aquesta evolució es pot atribuir al fet que, en temps d’incertesa, molts programadors intenten minimitzar riscos i aposten per fórmules ja conegudes.

L'estraperlista

De origen latín, la palabra tendencia procede del participio tendens del verbo tendo ‘extender, tender, dirigirse a’, cuya raíz verbal y sufijo se traduce en ‘la cualidad de lo que tiende’. Como sustantivo, femenino y singular sus significados más comunes son 1. inclinación natural que una persona tiene hacia una cosa o 2. idea o corriente que sigue determinada dirección.

  
Moltes polítiques urbanes han associat la revitalització amb la substitució: enderrocar, reconstruir, revaloritzar. La tesi de Mary Horne, presentada a la Georgia State University, proposa una altra mirada sobre els espais abandonats de les ciutats. No parteix de la gran operació urbanística ni de la transformació integral dels barris, sinó de les possibilitats que obren els usos temporals, els espais pop-up i les ocupacions transitòries per reactivar edificis i solars degradats.
  

  
L’avaluació de les polítiques culturals locals ha esdevingut, en el context europeu de principis de la dècada de 2010, un terreny d’experimentació metodològica travessat per tensions de fons. L’article New local cultural policy evaluation methods in the Netherlands: status and perspectives analitza com els canvis institucionals introduïts als Països Baixos, especialment els nous sistemes pressupostaris orientats a resultats i la implantació obligatòria de comitès d’auditoria municipals, han transformat la manera d’avaluar la política cultural local. El punt de partida és clar: desplaçar el debat polític des dels costos cap als resultats, i dotar els ajuntaments d’eines per mesurar l’eficàcia i l’eficiència de les seves polítiques.
    

Joan-Isidre Badell, Cristòfol Rovira, Miquel Térmens |  Ibersid, Vol 8 (2014) p. 43-48.

Resumen: Se presentan los resultados del análisis de visibilidad de las sedes webs de museos de Cataluña realizado en 2013, a partir de los datos obtenidos por el explorador DigiDocSpider en Google. El objetivo global es obtener los datos necesarios para profundizar en la identificación de las buenas prácticas que ayuden a mejorar la visibilidad de cualquier sede web de museo. La metodología utilizada ha sido desarrollada en una doble perspectiva: comparativa y evolutiva con estudios anteriores. Se ha podido comprobar un incremento de visibilidad de los museos catalanes en el período 2006-2013; aunque se ha identificado una pérdida de visibilidad en los últimos cuatro años. En conclusión, los museos más grandes son los que mejor preparados están y mejores resultados obtienen mostrando una distancia muy significativa con los pequeños museos locales.