gestió cultural

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

  
El pla d’equipaments culturals d’Arenys de Munt no descriu una manca d’espais, sinó una dificultat més profunda: tenir infraestructures sense sistema cultural que les activi.

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Estudi que analitza com es genera i distribueix el valor en els sectors culturals i creatius en l’actual context digital. Segons els autors, la tecnologia digital ha irromput amb força en aquests sectors, ha transformat els seus models de negoci tradicionals i els ha fet evolucionar cap a sistemes híbrids i mixtos on conviuen diversos models que aporten diferents utilitats i rendibilitats. Els autors parlen d’entropia digital pel fet que aquestes tecnologies destrueixen i generen valor a la vegada. De fet, l’objectiu de l’estudi és determinar sota quines condicions aquesta entropia digital crea valor i com es distribueix aquest valor entre els agents que conformen l’ecosistema cultural i creatiu. 

  
Llegit avui, el llibre ajuda a entendre alguns dels debats actuals sobre equipaments culturals municipals. La tensió entre centralitat i proximitat, la dependència del finançament públic, la dificultat de sostenir equips professionals estables o la necessitat d’avaluar el valor públic de la cultura apareixen aquí formulats amb una claredat poc habitual. (n. de l'e., 2026)
  

Hi ha llibres sobre màrqueting cultural, sobre planificació estratègica o sobre economia de la cultura. N’hi ha menys que intentin explicar què significa gestionar un teatre des d’una mirada integral. La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales, de Lluís Bonet i Héctor Schargorodsky, ocupa precisament aquest espai.

Managing Arts Projects with Societal Impact (MAPSI)

El projecte MAPSI neix amb l’objectiu d’augmentar el nivell de coneixement i competència dels gestors culturals en el desenvolupament de projectes artístics amb impacte social. Ara presenta aquestes dues guies per analitzar pràctiques, coneixements, habilitats i competències per a una bona gestió d’aquests projectes artístics perquè els gestors puguin adaptar aquest corpus teòric i pràctic a cada context, circumstàncies i necessitats concretes.

  
Una reflexió sobre com la revolució digital no transforma només tecnologies, sinó també les pràctiques de comunicació, l’accés als continguts i el paper mateix de la cultura en la societat contemporània.
  

El llibre Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder posa de relleu que la digitalització no és només una qüestió d’eines o plataformes, sinó una reconfiguració profunda de la manera com produïm, compartim i interpretem significats.

 
Un volum col·lectiu que analitza l’evolució, les tensions i els reptes de la governança cultural estatal. Més que una síntesi històrica, proposa una lectura estructural del sistema.
  

Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales, editat per Joaquim Rius-Ulldemolins i Juan Arturo Rubio Arostegui i publicat per la Universitat de València, aquest llibre reuneix investigadors i especialistes de referència amb l’objectiu d’oferir una anàlisi crítica del conjunt de les polítiques culturals a l’Estat espanyol després de més de tres dècades de desenvolupament institucional.

POLÍTICA, IDEOLOGÍA Y GESTIÓN DE LA CULTURA

VIII Jornadas Profesionales de la Asociación de Profesionales de la Gestión Cultural de Canarias 

19, 20 y 21 de noviembre de 2015.

TEA. Tenerife Espacio de las Artes. Santa Cruz de Tenerife.

El ciclo “Viejos nuevos modelos” organizado por la Fundación Pedro García Cabrera y dirigido por Jerónimo Cabrera Romero y Gilberto González ha venido proponiendo durante los últimos años una reflexión en torno a los discursos hegemónicos en el ámbito de las políticas públicas del sector cultural y su adaptación (o falta de adaptación) a las nuevas circunstancias impuestas por la crisis socioeconómica sufrida recientemente.