gestió cultural

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Una de les funcions d’una biblioteca és, a més de procurar la divulgació del coneixement, fer recerca per ampliar, enriquir i renovar els materials i els punts de vista que posa a disposició dels ciutadans. Avui dia, en ple debat sobre el paper que han de tenir les biblioteques públiques, presentem ‘The Human Library’, un projecte que va arrencar l’any 2000 a Copenhaguen amb continuïtat arreu del món i que, si bé no es desenvolupa estrictament en l’espai de la biblioteca, sí dona un nou sentit al concepte de préstec bibliotecari: els «lectors» tenen a la seva disposició títols com «Refugiada» o «Bipolar», però no es tracta de llibres, sinó de persones que ofereixen lliurement la seva conversa, una nova lectura contra la violència, els prejudicis i els estereotips socials.

Tim Baker | Arts Professional

“La suma de petites millores incrementals poden donar com a resultat una millora global significant”. Partint d’aquest concepte de «guanys marginals», aquest article proposa el desenvolupament d’un sistema de preus divers, per assolir els objectius artístics i socials amb la maximització de vendes i el foment de l’accessibilitat.

Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)

El passat divendres, 10 de març, va tenir lloc al Canòdrom – Parc de Recerca Creativa la jornada «Quina innovació en cultura volem?», organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’acte va ser el punt de partida d’un procés que té per objectiu codissenyar el programa d’innovació de la ciutat que ha d’impulsar l’Ajuntament, durant el 2017, amb la participació de la ciutadania.

Estamos aún en los inicios del nuevo año, el momento de los buenos propósitos, esos que nos generan expectativas y también una excesiva y poco pensada presión. En el caso de nuestro trabajo, el de los gestores de territorio* aunque está mucho más condicionado por cuatrienios de gobierno municipal, con unas directrices políticas determinadas a medio plazo, la presión del nuevo año (o de la legislatura) y aquello del ‘algo habrá que cambiar’, también está presente.

Wright, David | Palgrave

«Què significa ser una persona amb bon gust en ple segle XXI?  Què cal fer per tenir-ne i per què hauríem de preocupar-nos-en?» Aquest llibre, explora les diverses investigacions científiques sobre el gust, per qüestionar-les i demostrar que el context és canviant, per anar més enllà i actualitzar els debats teòrics i metodològics en l’estudi del gust.

«Understanding Cultural Taste» és una invitació a pensar de forma crítica sobre el complex concepte del gust, responent a la importància que hi té en la participació cultural i tenint en compte implicacions socials com la desigualtat, l’alfabetisme de la ciutadania o les relacions socials de dominació i poder.

  
Una guia comparada que connecta economia de la cultura, governança i planificació per millorar la gestió d’equipaments escènics i culturals
  

Aquest llibre ofereix una anàlisi integral de la gestió d’equipaments escènics des de diverses disciplines, amb l’objectiu de proposar un model flexible capaç d’adaptar-se a contextos institucionals i territorials diferents. Les aportacions dels professors Bonet i Schargorodsky combinen comparativa internacional i reflexió aplicada, posant en diàleg experiències europees i llatinoamericanes per extreure estratègies transferibles a un ampli ventall d’equipaments culturals.

  
Llegida avui, la caixa d’eines continua sent útil com a instrument operatiu. Però sobretot posa sobre la taula una qüestió que encara no està del tot resolta: el desenvolupament de públics no és una tècnica, sinó una manera de repensar la relació entre institucions culturals i ciutadania. (n. de l'e., 2026)
  

El desenvolupament de públics s’ha convertit en una prioritat compartida. Aquesta caixa d’eines fa un pas necessari: ordenar preguntes, mètodes i decisions per passar de la intuïció a l’estratègia.
 

  
Què passa quan la política cultural s’observa a si mateixa amb dades comparables? L’informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Cultura no aporta només resultats. Proposa una manera de mirar. Situar la cultura municipal no com una suma d’activitats, sinó com un sistema que es pot mesurar, contrastar i posar en debat compartit.
  

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.