gestió cultural

Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

  
Un número de la revista PH que qüestiona els consensos del sector i planteja si la crisi pot ser una oportunitat per redefinir el sentit del patrimoni
  

  
El Pla d’Acció Cultural de La Llagosta posa el focus en una qüestió estructural: com construir cohesió i projecte cultural en un municipi dens, fragmentat per infraestructures i amb una forta dependència de la iniciativa associativa.
  

  
L’informe anual del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals analitza l’activitat dels teatres municipals de la província de Barcelona. Les dades mostren una xarxa territorial consolidada, amb una programació sostinguda i prop de 350.000 espectadors, en un context de reducció de despesa pública.
  

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona publica anualment l’informe de resultats

  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.

Publicat originalment en un altre espai i recuperat a Interacció, aquest article qüestiona la idea que la resposta a la crisi cultural passi simplement per fer programació més barata. El text assenyala que l’adaptació al “low cost” no és neutra, sinó que sovint implica precarització del treball cultural i reproducció de la lògica de retallades. En aquest sentit, alerta que convertir la cultura en una mena de “factory outlet” intensifica l’explotació i desplaça altres formes de valor, com el capital simbòlic  Interacció el recupera perquè aquesta lògica no ha desaparegut: continua operant sota discursos d’eficiència, innovació o accessibilitat que sovint eviten discutir les condicions materials de producció cultural. (n. de l'e., 2026)

 
Del comerç d’objectes a l’acompanyament de projectes artístics, el recorregut del galerisme a Barcelona explica una part essencial del seu ecosistema cultural.
  

El llibre Galerisme a Barcelona 1877–2012, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de galeries Art Barcelona, ofereix una revisió exhaustiva de la història de les galeries d’art de la ciutat des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’obra permet entendre com s’ha configurat un sector clau per a la modernització artística de Barcelona, sovint en absència d’institucions públiques consolidades i amb un fort component d’iniciativa personal.

Un informe del Center for the Future of Museums identifica els canvis que marcaran les decisions estratègiques del sector
  

El segon informe anual del Center for the Future of Museums (CFM) de l’American Alliance of Museums ofereix una lectura sintètica dels moviments que han definit l’últim any en el camp museístic. L’objectiu és clar: facilitar als equips directius i tècnics una visió operativa dels factors que convé tenir presents quan es planifiquen estratègies i línies d’acció.

  
La gestió dels equipaments culturals s’ha convertit en un dels punts de tensió més clars de les polítiques culturals contemporànies. No tant per una qüestió tècnica, sinó perquè condensa decisions sobre el paper de l’administració, la relació amb el sector privat i la participació ciutadana. Aquest informe permet ordenar aquest debat més enllà de posicionaments abstractes: quins models existeixen, en quin context emergeixen i què impliquen realment en termes de servei públic.