Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.
Fer festivals accessibles no és adaptar-los: és redissenyar-los sencers
Llegida amb una mica de distància, la guia deixa veure una tensió. Tot i la seva ambició, continua operant sobretot en l’àmbit de la discapacitat. Altres barreres: econòmiques, culturals o simbòliques, queden més desdibuixades. Això no invalida el document. Al contrari. El situa en un moment concret: aquell en què la cultura comença a entendre que l’accés no és un afegit, sinó una condició estructural, però encara no ha ampliat del tot el marc de què vol dir inclusió. (n. de l'e., 2026)
L’accessibilitat en festivals sovint es tracta com un conjunt de solucions puntuals. Aquesta guia proposa una altra cosa: pensar l’esdeveniment com una cadena completa on cada decisió pot facilitar o impedir la participació.