gestió cultural

Organització i desenvolupament de projectes, equipaments i serveis culturals. Criteri Inclou continguts sobre models de gestió, pràctiques professionals, organització institucional o gestió d’activitats culturals.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Espais actius, drets en disputa: la proximitat cultural com a camp de tensió


  
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
  

Combatre la crisi climàtica des de les arts escèniques i la música /NOU


  
La sostenibilitat obliga a repensar no només què fem, sinó també com ho produïm i ho fem circular
  

La crisi climàtica ja no interpel·la només els discursos culturals, sinó també les seves condicions materials. Com es produeix una obra, com es mou, amb quins recursos tècnics circula i quines infraestructures necessita són qüestions que formen part, cada cop més, del debat sobre sostenibilitat.

Els equips com a condició del museu públic


  

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una estratègia global en els municipis


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

Fer festivals accessibles no és adaptar-los: és redissenyar-los sencers


  
Llegida amb una mica de distància, la guia deixa veure una tensió. Tot i la seva ambició, continua operant sobretot en l’àmbit de la discapacitat. Altres barreres: econòmiques, culturals o simbòliques, queden més desdibuixades. Això no invalida el document. Al contrari. El situa en un moment concret: aquell en què la cultura comença a entendre que l’accés no és un afegit, sinó una condició estructural, però encara no ha ampliat del tot el marc de què vol dir inclusió. (n. de l'e., 2026)
  

L’accessibilitat en festivals sovint es tracta com un conjunt de solucions puntuals. Aquesta guia proposa una altra cosa: pensar l’esdeveniment com una cadena completa on cada decisió pot facilitar o impedir la participació.
  

Treballar per projectes: quan la política cultural es fa operativa


  
  
Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.

La col·laboració en l'àmbit de la cultura com a estratègia d'innovació


Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les cancel·lacions de 2020 i previsions per 2021


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Robots als museus: innovació o nova capa de mediació?


 

El Museu Europeu d'Art Contemporani (MEAM) incorpora el robot Pepper com a guia. L’experiència obre el debat sobre el paper de la tecnologia en la mediació cultural.