gestió cultural

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

El passat 24 d’agost, en el marc de la 26ena Conferència General de l’ICOM que es va celebrar a Praga (República Txeca) es va aprovar una nova definició de museu, amb una àmplia majoria, més del 92% dels vots.

La nova definició neix de la voluntat d’adaptar la missió que han d’acomplir els museus actuals per tal de fer front als reptes del segle XXI,

 
El curs "La importància de la comunicació cultural", el qual ha tingut lloc al Centre d’Estudis i Recursos Culturals el 29 de setembre d’enguany, ha estat el primer de tipus presencial que hem fet després de la pandèmia. Hem entrevistat Pilar Delgado, directora de comunicació de la Casa Vicens Gaudí de Barcelona i docent del curs, perquè ens expliqui com veu la comunicació cultural en aquests moments de canvis incessants.

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

 En aquesta ocasió ens acompanya Cristina Castells i Tort, Cap de la Secció de Mediació Cultural del Servei de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que comprèn la direcció del Programa IntersECCions (Educació, Cultura i Comunitat), un programa transversal entre el departament d’Educació i Cultura, la direcció del programa de mediació i suport a la creació visual, UNZIP Arts Visuals i la coordinació de l’oferta formativa del Servei de Cultura.

  
L’article d’Àngel Mestres parteix d’una constatació que desplaça una manera clàssica d’entendre la política cultural local: els equipaments culturals han estat històricament concebuts com a infraestructures estables —museus, teatres, centres culturals— que estructuren l’oferta i garanteixen la presència institucional de la cultura en el territori. Aquesta lògica, basada en la dotació i la cobertura, es veu avui tensionada per un context en què les pràctiques culturals, els agents i les formes de producció ja no responen a esquemes tancats ni previsibles.
  

Tot obrint camí en les relacions entre el medi ambient i la cultura
 

El curs ‘El medi ambient i la seva inclusió en l’agenda de les polítiques culturals’, celebrat els dies 10, 12, 16 i 18 de maig del 2022, va ser una oportunitat per posar de manifest la necessitat de treballar de manera conjunta entre els àmbits de la cultura i el medi ambient, en un moment en què l’emergència climàtica demana accions sostingudes i enèrgiques en tots els àmbits. El curs tenia com a objectiu descriure els vincles entre la cultura, el medi ambient i l'emergència climàtica, amb la concreció en pràctiques, projectes i polítiques a escala local.