gestió cultural

Organització i desenvolupament de projectes, equipaments i serveis culturals. Criteri Inclou continguts sobre models de gestió, pràctiques professionals, organització institucional o gestió d’activitats culturals.

Governar la cultura també és governar el temps


  
El document recull el treball del Grup 5 del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) dedicat als temps de la cultura. En lloc d'elaborar un informe convencional, els autors opten per una galeria de converses amb responsables polítics, directors d'institucions, investigadors i responsables associatius per explorar una mateixa pregunta: com poden els actors culturals articular temporalitats que sovint entren en conflicte?

#PRiSMA Gener. Recull d'articles i pòdcasts


 

Ja està disponible el #PRiSMA de Gener que publiquem des de Polièdrica Magazín.

#PRiSMA és un recull mensual de notícies i pòdcasts publicats per altres mitjans de comunicació o projectes durant el mes anterior que giren al voltant dels drets culturals, art i educació, museus i mediació cultural, cultura comunitària, gestió cultural i ODS.

Els meus millors consells, per Alba Colombo


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo, professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya.

Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró




Hi ha textos que no proposen un model tancat sinó una manera de mirar. Col·lectiva75 s’escriu des d’aquesta posició: la d’algú que ha treballat en cultura local i que, a partir d’aquesta experiència, prova d’entendre què funciona, què es trenca i què caldria reorientar. El llibre defensa una cultura feta des de la cooperació, l’associacionisme i la barreja de pràctiques, en un moment en què moltes polítiques tendeixen a fragmentar-se en sectors i especialitzacions. Rellegir-lo avui permet reconnectar amb una idea exigent: que el valor de la cultura no es construeix només en els projectes, sinó en les relacions que és capaç de teixir. (n. de l'e., 2026)
  

Els meu millors consells, de Mireia Calafell


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Mireia Calafell, poeta, escriptora i productora cultural. 

Recuperar els espais escènics després de la pandèmia


  
L'Informe de les programacions dels espais escènics municipals. Resultats 2021 documenta el primer any de reactivació del Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals després de l'impacte de la pandèmia. El seu interès no rau només en mostrar un augment de l'activitat, sinó en evidenciar que els diferents components del sistema escènic recuperen ritmes molt diferents.

Com podem engegar un procés participatiu dinàmic? Algunes idees sobre participació i intel·ligència col·lectiva


 

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Els equipaments culturals com a laboratoris de relació


  
Després de la lectura d'aquest article resulta especialment interessant perquè no reflexiona sobre com programar millor un equipament cultural, sinó sobre una pregunta més profunda: què passa si un equipament deixa de definir-se per la seva programació i comença a definir-se per la seva capacitat de generar processos, aliances, aprenentatges i investigació?

Banc de Bones Pràctiques en cultura: projectes culturals per inspirar, estimular i sumar


  
  

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

“En comunicació cultural, ara prima molt més la qualitat que la quantitat”. Entrevista a Pilar Delgado

 
El curs "La importància de la comunicació cultural", el qual ha tingut lloc al Centre d’Estudis i Recursos Culturals el 29 de setembre d’enguany, ha estat el primer de tipus presencial que hem fet després de la pandèmia. Hem entrevistat Pilar Delgado, directora de comunicació de la Casa Vicens Gaudí de Barcelona i docent del curs, perquè ens expliqui com veu la comunicació cultural en aquests moments de canvis incessants.