gestió cultural

  
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
  

  
Són les 8 del vespre i ets la segona en arribar. En veure qui ha estat la primera lamentes tenir la mania de ser sempre tan puntual. Ni tan sols recordes el seu nom i, per força, hauràs de tenir una conversa amb ella. T’espera una llarga nit envoltada de persones conegudes i desconegudes a la vegada.

Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

  
  
Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.

  
  
Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.