patrimoni cultural

HOMEE
 

El patrimoni cultural ofereix a les ciutats que l’acullen tota una sèrie de potencialitats, com ara, l’explotació d’aquests béns materials i immaterials com a reclam turístic o el foment de grans esdeveniments que poden suposar un revulsiu cultural, social i econòmic per a una destinació en particular.

Recentment ha estat publicat el segon llibre de Guillermo Fernández: El lenguaje museográfico. Un breve manual de introducción al conocimiento y uso del fascinante lenguaje del siglo XXI. 

Amb pròleg de Ferran Adrià, aquest llibre es pot adquirir a través del seu web, a on també es possible llegir-ho íntegrament on line.

El Model SoPHIA per a l’Avaluació Holística d’Impacte del Patrimoni és un dels resultats principals del projecte SoPHIA. Al 2021, l’esborrany de model es va aplicar a 12 casos d’estudi i els resultats es van resumir a l’Informe dels Casos d’Estudi D2.2; també es va debatre amb la comunitat de pràctica de SoPHIA – investigadors, professionals, responsables polítics i altres parts interessades – durant un procés de reflexió col·lectiva. 

 Observatori del Paisatge de Catalunya - Universitat Pompeu Fabra
 

Repensar la nostra relació amb els territoris on vivim en un moment en el qual ens enfrontem a reptes ambientals i socials a totes les escales ha esdevingut una tasca urgent. Els relats construïts al voltant d’aquests espais i paisatges necessiten ara una reinterpretació en la qual l’art i la creativitat compten amb les eines necessàries per elaborar nous imaginaris a través de la recerca, la reflexió i l’acció en diversos espais concrets.

Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

És evident que el patrimoni cultural, natural, tangible i intangible juga un paper important en la contribució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’Agenda 2030; un pla d’acció per a les persones, el planeta i la prosperitat que busca enfortir la pau universal a través de la col·laboració entre països. De la mateixa manera, però, és ben sabut pels professionals del sector de la cultura i el patrimoni que l’Agenda 2030 no reconeix ni afirma plenament la importància de la cultura i el patrimoni com a motor i facilitador essencial del desenvolupament sostenible.