patrimoni cultural

  
Aquest informe mostra com les institucions patrimonials franceses intenten reformular el seu paper davant l'emergència dels drets culturals, la participació ciutadana i la diversitat patrimonial. El seu interès no rau tant en oferir respostes definitives com en fer visible un desplaçament institucional: el patrimoni deixa de ser només un objecte de conservació per convertir-se també en un camp de negociació democràtica.  
  

  
Un cop feta la lectura, l’article de Joan Vergés resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre les accions dels activistes climàtics als museus cap a un terreny menys freqüent: no es pregunta si aquestes protestes són legítimes o no, sinó què són exactament. A partir de diversos episodis ocorreguts aquest any en museus europeus, l’autor sosté que aquestes accions no poden entendre’s com a actes vandàlics ni iconoclastes en sentit estricte, ja que no pretenen destruir les obres d’art, sinó aprofitar-se del seu poder simbòlic per captar l’atenció pública.

  
  
  
Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre la transició ecològica fora dels àmbits habituals de l'energia o l'urbanisme. La seva hipòtesi és que la cultura no només pot contribuir a comunicar els canvis, sinó que és una condició perquè les societats aprenguin a habitar d'una altra manera els territoris. Escrit en plena crisi sanitària i ecològica, el document combina prospectiva, assaig i propostes de política pública per imaginar com podria transformar-se l'acció cultural davant els reptes climàtics.

La primavera passada vam celebrar un nou cicle de Converses KULT arreu del territori. Us en compartim la primera relatoria.
 

Valls va acollir el passat 13 de març una Conversa KULT al voltant de la cultura, el territori i el patrimoni. Els convidats eren dos representants del Konvent, antic convent de monges del Berguedà convertit en laboratori experimental artístic autogestionat, que van conversar amb Elisenda Trilla, de Produccions Saurines, a la fàbrica de ca l’Alemany, seu del Casal Popular.

  
Aquest text permet entendre un desplaçament significatiu en el debat museístic dels darrers anys. Les XXXIII Jornades de la Xarxa de Museus Locals, celebrades el 17 i 18 de novembre de 2021, mostren com la sostenibilitat deixa de ser una qüestió vinculada exclusivament a l’eficiència energètica o a la gestió ambiental per convertir-se en una reflexió més àmplia sobre el paper social dels museus. La pregunta de fons no és només com poden reduir el seu impacte ecològic, sinó quina contribució poden fer davant la crisi ecosocial contemporània.